Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Casa de les Tines

Vista de la Casa de les Tines (Talamanca)
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
Sant Esteve de Vila-rasa
Ermita
Masia i església romànica del municipi de Talamanca (Bages).
Prop del mas hi ha les restes d'unes tines per a transformar el most en vi a la mateixa vinya
rentatge
Indústria tèxtil
Operació de rentar les matèries i els productes tèxtils, com ara filats, teixits, etc, per tal de netejar-los o d’eliminar-ne les restes de substàncies aplicades o sorgides en operacions anteriors.
Els teixits poden ésser rentats bé formant com una corda rentatge en corda , en barques de torniquet, clapons, etc, bé completament desplegats i plans rentatge a l’ample , si el gènere és propens a marcar les arrugues, en jigger o en màquines de rentar de tines Gairebé tots els procediments de rentatge són basats en el principi de contracorrent, segons el qual el gènere i el líquid avancen en sentits oposats
Can Torres

Masia de Can Torres (Súria)
© Isidre Suñé
Masia
Masia i conjunt d'edificacions del municipi de Súria (Bages).
Construïda el segle XVII —la inscripció més antiga que es trobà és del 1619—, fou molt remodelada al llarg del segle XVIII La darrera modificació és del 1920, quan s'hi van afegir unes escales exteriors i un balcó corregut al Sud El 1885 s'hi afegí, adossada, una capella que es dedicà a la Mare de Déu de la Concepció La casa també té una premsa de vi i dinou tines
Sant Cugat del Racó

Vista del nucli de Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i…
antiàcid | antiàcida
Química
Dit dels vernissos, pintures, revestiments, paviments, articles ceràmics, massilles, etc, resistents als àcids.
El vernissos i pintures antiàcids són preparats sobretot a base de resines sintètiques, especialment el cautxú clorat, i de resines epoxi, emprant plastificants i pigments capaços també de resistir als àcids Hom obté igualment bons resultats amb resines formofenòliques i, en medis no gaire agressius, àdhuc amb certs vernissos grassos a base d’oli de fusta de la Xina associat a cautxú clorat, a resines formofenòliques o a resines de cumarona Per a revestiments i paviments antiàcids hom utilitza plaques asfàltiques o plaques de policlorur de nivell rígid, i composts a base d’asfalt o de resines…
Txad

L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…