Resultats de la cerca

Els lubes crearen un poderós reialme al s XVI Són famoses llurs escultures de fusta, tingudes entre les millors de l’art negre africà

Ja a l’antiguitat, aquestes persones —que sempre despertaren curiositat—, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edat mitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma

Estigué al servei, com a conseller, del shōgun Tokugawa Ienobu i del seu fill Ietsugu, i, més tard, es retirà per lliurar-se a l’estudi i a la redacció de més de 300 obres Són principalment remarcables dos llibres històrics, Han Kampu 1702 i Tokushiyoron 1712 És d’un interès especial Seiyo Kibun 1715, relació de les converses tingudes amb un missioner italià, on mostra el seu coneixement d’Occident Escriví una autobiografia, Oritaku Shibanoki 1716

Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles Autor de la Nativitat , la Presentació , la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla 1624-26 El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc Hom li ha atribuït obres al Museu de Belles Arts de València tingudes com de Francesc Ribalta alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar , etc

La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…

Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve resumen de la…

Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…

Féu estudis d’arquitectura i, posteriorment, de tipografia i pintura mural al Bauhaus, on fou professor 1925-28 Després s’establí a Berlín, on treballà com a grafista publicitari hom remarca les experiències que dugué a terme per tal d’assolir una plena integració de la fotografia en el camp de la publicitat L’any 1938 s’exilià als EUA i un cop acabada la Segona Guerra Mundial es relacionà amb l’Institute of Humanistic Studies d’Aspen Colorado del qual projectà l’edifici D’ençà del 1953 es preocupà així mateix de qüestions d’environament, de manera que ha concebut algunes obres el marble…

Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a Manikhaĩos, d’on…