Resultats de la cerca

Durant la dècada dels setanta experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques RT orras Juvinyà, Papelera del Duero, Paperera del Llobregat, Papelera de Andalucía, etc, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal a l’Estat espanyol i al Brasil El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del Consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus El 1983 feu suspensió de pagaments El 1985 fou aixecada la suspensió i…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…

Format al seminari de Vic i al monestir de  Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la  Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor…

Assolí renom en intentar salvar el seu germà, i durant la Primera República manà el primer batalló de francs que actuà contra els carlins en la zona de Mollet, Caldes i Berga Quan es produí el cop militar del general Pavía, resistí durant dos dies les tropes a Sarrià gener del 1874 Incorporat a la Unió Republicana del 1893, fou diputat per Sant Feliu de Llobregat

Aquest havia creat una societat de construccions metàlliques el 1876, i el 1897 inaugurà uns forns d’elaboració d’acer a la fàbrica del Poblenou, de Barcelona El 1942, Torras promocionà la Siderúrgica Asturiana, a Avilés, amb procediments de la casa Krupp alemanya Participà igualment en la compra, per part de metallúrgics catalans, de Fàbrica de Mieres 1944 en un esforç d’obtenir primeres matèries Superà la crisi siderúrgica dels anys setanta, gràcies a una participació del Banc Industrial de Catalunya, el tancament de la planta industrial de Catalunya, el tancament de la planta…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament, evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i…

El 1950 s’establí a Portugal Cursà estudis de medicina a la Universitat de Lisboa, on es llicencià el 1967 i s’hi doctorà el 1974 Treballà a l'Institut Gulbenkian de Ciència a Oeiras Portugal, com a ajudant d’investigació 1967-1974 i després com a investigador 1975 Es traslladà a l’Anglaterra, on feu recerca a la Universitat de Birmingham 1968 -1969 i a l’institut nacional d’investigació mèdica de Londres 1969-1970 El 1975 emigrà als Estats Units i s’establí a Carolina Hi treballà a la Universitat Mèdica de Carolina del Sud Charleston, al departament d’immunologia i microbiologia, primer com…

Estudià a Llotja i treballà amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps i Arnau S'especialitzà en la producció d’imatgeria religiosa El 1971 guanyà en concurs el projecte i la realització del retaule d’alabastre per al santuari de Torreciudad Osca, la seva obra més coneguda El 1970 participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el Museu d’Art Modern de Barcelona actual Museu Nacional d'Art de Catalunya n'adquirí una escultura El 1981 realitzà els relleus de Sant Pere i Sant Pau al presbiteri de la catedral de Barcelona 1981 Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi…