Resultats de la cerca

En aquest sentit ha estat utilitzat per Lluís d’Averçó en el Torsimany

Torsimany al servei de Jaume II, actiu al setge d’Almeria 1309-10 i en les negociacions diplomàtiques posteriors sobretot en 1314-17 amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne

Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975

Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició de Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en…

És constituït per un refrany glossat per dues sèries d’estrofes breus i respectivament parallelístiques, originàriament cantades per dos cors o dues veus a cada sèrie les estrofes s’enllacen mitjançant la repetició del darrer vers de cadascuna al començ de la següent cada estrofa de cada sèrie s’alterna amb l’estrofa corresponent de l’altra sèrie, de manera que el conjunt de la peça és fet de l’alternança de les estrofes parallelístiques de les dues sèries Tanmateix, els exemples conservats setze texts manquen sovint d’una de les sèries o bé de l’alternança de les estrofes Admet diversitat de…

Procedent de Sevilla, on el 1376 havia compost un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi, traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana

Fou financer i funcionari al servei de Jaume I Batlle de Saragossa des del 1257, el 1260 recaptà rendes reials a Aragó, i almenys des del 1262 feia préstecs al rei El 1276 era batlle de València i collectava diners a la merindad de Saragossa En temps de Pere II fou batlle de Saragossa 1276 i arrendador de rendes reials aragoneses 1277

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds ,  Reduccions i Anuari Verdaguer , l’Editorial Eumo fou un dels creadors i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit  Com a poeta publicà Eixams 1974 i Poemes 1950-1975 1979, premi Crítica Serra d’Or 1980 La seva poesia parteix del mestratge de Carles…

Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Escòcia, el País de Galles, Itàlia i Baviera Ha format part com a violoncel solista de diferents formacions orquestrals, entre les quals destaca l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i l’Orquestra Internacional de Bayreuth Intèrpret i investigador en l’àmbit de les arts plàstiques i la música, ha cercat noves sonoritats, que l’han convertit en capdavanter de l’avantguarda musical a Catalunya És també promotor dels primers concerts de cobla amb violoncel 1990, a Palau de Plegamans, amb la…

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs…