Resultats de la cerca

Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans

Es troben en aquest cas els traquilins i els escifozous

Tant les formes solitàries com les colonials poden ésser lliures planctòniques o viure fixades en un substrat bentòniques Normalment hi ha alternança entre les formes de pòlip i de medusa Les hidromeduses es caracteritzen per la presència d’un vel estès entre les vores de l’ombrella i del manubri, i són sempre de dimensions petites Els hidrozous són presents en tots els ambients aquàtics Famílies i representants més importants de la classe dels hidrozous subclasse dels hidroïdeus ordre dels caliptoblasts família dels campanulàrids Campanularia sp Obelia sp família dels lafoèids Lafoeidae sp…

Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…

Inclou l’espècie Craspedacusta sowerby i el gènere Limnocnida , d’aigua dolça, i el gènere Lyriope sp , d’aigua marina

N'hi ha a totes les mars