Resultats de la cerca

Bàsicament són anèmia, leucopènia i trombopènia Aquests trastorns es produeixen bé per la interferència de l’agent mielotòxic en la síntesi de proteïnes, alterant consegüentment el procés de maduració cellular, o bé per una acció de tipus allèrgic o idiosincràsic

Els diferents tipus d’antipsicòtics tenen estructura química molt diversa, però tots són antagonistes del receptor cellular de la dopamina Alguns antipsicòtics del grup de les fenotiacines també són útils com a antiemètics i per al tractament del singlot Llur ús pot provocar efectes adversos importants sedació excessiva, intranquiŀlitat, simptomatologia extrapiramidal, discinèsies, trastorns de la sexualitat i efectes colinèrgics com ara retenció urinària i ili paralític

Arrelats en la teoria de l’aprenentatge, consideren els trastorns del comportament —i, doncs, llur remei— com el resultat d’un aprenentatge Les tècniques més emprades són la dessensibilització sistemàtica, la terapèutica per aversió i el condicionament operant

Presenta una gran complexitat de símptomes apnea, parestèsies, fotòpsies, allucinacions olfactòries i gustatòries, accessos de calor i de fred, dolors ovàrics, trastorns de la consciència, etc

Entre aquests trastorns es troben la inhibició de l’impuls sexual, els trastorns de l’erecció, l’ejaculació precoç i l’ejaculació retardada, el vaginisme, l’anorgàsmia i el dolor coital

Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…

Clínicament es manifesten per simptomatologia cutània, abdominal i neurològica i, bioquímicament, per un augment de formació, d’acumulació i d’excreció de porfirina o de substàncies precursores d’aquesta Segons l’òrgan en el qual és localitzat el trastorn, hom les classifica en eritropoètiques i hepàtiques Entre les primeres hi ha la porfíria eritropoètica congènita, rara però greu, amb fotosensibilitat intensa i hemòlisi la protoporfíria eritropoètica, de bon pronòstic i la coproporfíria eritropoètica, rara però de bon pronòstic Entre les porfíries hepàtiques destaquen la porfíria aguda…

Segons el tipus de vasos lesionats per traumatisme, l’hemorràgia és arterial sang vermella, venosa sang poc o molt fosca i capillar puntets vermells L’hemorràgia és externa si es produeix a través d’una solució de continuïtat de la pell, i interna quan la sang es vessa a l’interior d’una cavitat la pleura hemotòrax , l’abdomen hemoperitoneu , el pericardi hemopericardi o l’úter hematòmetra A vegades, tot i que la sang ha estat vessada a l’interior de l’organisme, pot ésser visualitzada a través dels orificis naturals així, hom parla d' hematèmesi vòmit de sang, d' hemoptisi expectoració…

Ha demostrat millor eficàcia i menys efectes secundaris que els antidepressius tricíclics, però té un cost econòmic superior Es considera d’elecció en el tractament dels trastorns depressius i obsessivocompulsius, i del pànic, fòbies i bulímia nerviosa Els efectes secundaris poden incloure trastorns digestius diversos basqueig, vòmits, diarrea, etc i trastorns neurològics com cefalea, somnolència, cansament, etc, per la qual cosa cal administrar-la amb molta precaució en pacients que han de conduir o manejar maquinària perillosa