Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
traumàtic | traumàtica
traumatisme
Patologia humana
Procés traumàtic.
Entre els traumatismes que comporten pertorbacions neuropsíquiques importants, d’intensitat, duració i gravetat variables, hi ha els traumatismes cranials , oberts o tancats, en la majoria dels quals hi ha commoció cerebral sovint poden derivar-se'n afàsies i agnòsies, complicacions infeccioses meningitis, cefalàlgies i àdhuc epilèpsies les quals apareixen a vegades 10 o 15 anys després del traumatisme pel que fa a les neurosis consecutives als traumatismes cranials, cal esmentar com a manifestacions més comunes el bloqueig i l’afebliment de les funcions del jo, les crisis emotives i els…
ciclitis
Oftalmologia
Inflamació del cos ciliar de l’iris.
D’origen gairebé sempre traumàtic o infecciós, sol anar acompanyada d’inflamació de l’iris iridociclitis , i és simptomàtica la minva accentuada d’agudesa visual
síndrome de resposta inflamatòria sistemàtica
Medicina
Síndrome inflamatòria greu provocada per la disseminació a través de la sang d’una cadena de mitjancers de la inflamació coneguts com citocines.
Es caracteritza per febre, alteració de la freqüència cardíaca, de la freqüència respiratòria i dels leucòcits Encara que generalment és causada per una infecció, també pot ésser conseqüència d’una resposta inespecífica de l’organisme a un procés no infecciós traumàtic, pancreatitis, etc
hematoma
Patologia humana
Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica.
També s’observa en ferides operatòries i sobretot en diverses malalties de la sang, quan la coagulació està alterada Així mateix poden aparèixer en el curs de tractaments heparínics o dicumarínics Normalment és d’origen traumàtic La gravetat d’un hematoma depèn sobretot de la seva localització
quilitis
Patologia humana
Lesió inflamatòria dels llavis, d’origen traumàtic, al·lèrgic o infecciós.
paràlisi
Patologia humana
Abolició de la motricitat; en sentit més ampli, el terme és utilitzat també per a indicar les abolicions de qualsevol funció, sensitiva, motora, secretòria, etc.
Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi…
flictena
Patologia humana
Elevació epidèrmica plena de serositat provocada per un agent traumàtic o irritant.
ronyac
Fitopatologia
Berruga o prominència en l’escorça d’un arbre, generalment d’origen cecidial o traumàtic.
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…