Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
El Pájaro Verde
Setmanari
Setmanari satíric, publicat en castellà a Barcelona des del 7 d’octubre de 1860 fins al 25 de maig de 1861.
Fundat pel periodista Antonio G Hermosa, edità trenta-quatre números i un almanac Suspès a causa de la seva crítica social —era autoritzat només per a temes literaris—, fou substituït per El Pájaro Azul , editat fins al final del 1862, any en què el seu creador fou confinat a Lleida
trenta
Gramàtica
El nombre trenta, 30.
Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són trenta-un, trenta-una , 31 trenta-dos, trenta-dues , 32 trenta-tres , 33 trenta-quatre , 34 trenta-cinc , 35 trenta-sis , 36 trenta-set , 37 trenta-vuit , 38 trenta-nou , 39 Els mateixos usats com a quasi ordinals són trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc
Temisti
Filosofia
Retòrica
Orador i exegeta d’Aristòtil.
Palatí a Constantinoble, fou senador 355 i procònsol 358 de Constanci Teodosi l’elevà a prefecte de la ciutat 384 Dels comentaris a Aristòtil hom conserva els que féu als Segons Analítics , a la Física , a Del cel i al dotzè llibre de la Metafísica És conegut per les seves trenta-quatre oracions λόγοιπολιτικοί, on segueix el mètode de Dió Crisòstom
Christophe Plantin
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf flamenc d’origen francès.
Relligador especialista en els marroquins a Anvers des del 1550, passà a impressor 1555 i esdevingué l’editor més erudit del seu temps, famós per les seves edicions de ciències i de clàssics grecs, llatins i hebreus Primer editor del Breviari romà 1568, s’encarregà també de l’edició de la Bíblia Poliglota d'Anvers 1569-73 Amb el seu lema i la seva marca tipogràfica Labore et constantia edità en trenta-quatre anys més de mil cinc-centes obres La seva impremta fou convertida el 1876 en el museu Plantin-Moretus
Manuel Almeda i Esteva
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de…
Nicolás Terol i Peidro
Motociclisme
Pilot de motociclisme, conegut com a Nico Terol.
Debutà en el Mundial el 2003, i des de llavors ha obtingut tretze victòries en grans premis i trenta-quatre podis El 2011 aconseguí el Campionat del Món de motociclisme en la cilindrada de 125 cc, després d’haver quedat en tercera posició el 2009 i en segona el 2010 L’any 2012 passà a competir en categoria de Moto2, en la qual assolí 3 victòries fins el 2014, any en què abandonà aquest esport per competir en el Campionat Mundial de Superbikes 2015, i posteriorment, el Campionat Mundial de Supersport 2015 i 2016 Després d’una aturada en totes les competicions 2017-19, l’any 2019…
Codex Calixtinus
Manuscrit il·luminat escrit a mitjan segle XII que la tradició atribueix, falsament, al papa Calixt II.
Constitueix una mena de guia per als pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume , en què aquests trobaven informacions sobre la ruta i les seves meravelles artístiques, a més de consells i indicacions sobre costums locals És format per vint-i-set quaderns, amb un total de 225 folis escrits per les dues cares, normalment, a una sola columna de trenta-quatre línies de text Comença amb una carta suposadament escrita pel papa Calixt II dirigida al clergat del monestir de Cluny i a l’arquebisbe de Santiago de Compostella , Diego Gelmírez Segueixen les cinc obres que constitueixen…
Marc Colomer i Casamitjana
Motociclisme
Motociclista.
S’inicià en el bicitrial, i obtingué dos Campionats del Món 1986, 1987, un subcampionat del món 1988, un subcampionat d’Europa 1985 i sis Campionats d’Espanya L’any 1988 passà al motociclisme, en què obtingué tres Campionats d’Espanya consecutius en categoria júnior 1988, 1989, 1990 Debutà en competició sènior el 1991 i en setze anys de trajectòria guanyà divuit proves del Mundial de trial, trenta-una del Mundial en pista coberta i trenta-quatre del Campionat d’Espanya Fou campió del món a l’aire lliure 1996 Aconseguí tres Copes del Món en pista coberta 1994, 1995,…
,
Alcibíades
Alcibíades Còpia romana d’un bust grec
© Fototeca.cat
Història
General i polític atenenc.
Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una flota de cent…
Ambrosi Carrion i Juan
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i novel·lista.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920, El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…
,