Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
treva
Cessació temporal d’una lluita, d’una contesa, d’un treball, d’una sofrença.
treva
Dret internacional
Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni dels caps d’estat o llurs delegats.
Són de caràcter general i sovint de llarga durada
treva de Vaucelles
Història
Tractat, signat entre Enric II de França i l’emperador Carles V el 6 de febrer de 1556, pel qual França conservà Savoia, el Piemont i els bisbats de Metz, Toul i Verdun, i l’Imperi les places de Térouane i Hesdin.
La treva, que havia de durar 5 anys, fou rompuda per l’atac del duc d’Alba als Estats Pontificis 1556
treva de Déu
Història
Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més…
treva de Niça
Història
Conveni signat el 18 de juny de 1538 per l’emperador Carles V i per Francesc I de França, que acabà la tercera guerra entre ells i reconegué els territoris que ocupaven.
L’acord, impulsat pel papa Pau III, era per deu anys i preveia una lliga contra els turcs, l’aliança contra els protestants i la collaboració en un concili general Ambdós monarques es reuniren a Aigüesmortes pel juliol següent
treva de Venècia
Història
Acord establert, de resultes de la batalla de Legnano, entre l’emperador Frederic I Barba-roja i el papa Alexandre III (maig-agost del 1177), en el qual l’emperador se sotmeté a l’autoritat papal.
L’acord fou completat amb sengles treves amb la Lliga Llombarda i Guillem II de Sicília
treva de Ratisbona
Història
Acord signat entre França, l’Imperi i Espanya que posà fi a la guerra d’Espanya amb França (1683-84) i a la polèmica hàbilment portada per Versalles sobre les ‘‘Reunions’’ que derivaven dels tractats de Westfàlia i Nimega (1681).
Amb aquest acord hom reconeixia les annexions que feu França anteriors a l’agost del 1684 i cedia a França les ciutats d’Estrasburg, Luxemburg, Beaumont i Chimay
treva dels Dotze Anys
Història
Suspensió d’hostilitats establerta entre Felip III de Castella i les Províncies Unides (1609-21) en el transcurs de la guerra de Flandes.
Felip II ja havia intentat d’acabar la guerra en renunciar la sobirania dels Països Baixos 1598 a favor de la seva filla Isabel Clara Eugènia i del seu marit i concedint a aquells territoris una autonomia, més aparent que real Les províncies protestants continuaren la lluita, i al cap de deu anys fou signat un armistici de vuit mesos que permeté d’iniciar les negociacions Castella exigia el lliure exercici de la religió catòlica a llurs estats i l’abstenció de comerciar amb les Índies, però les Províncies Unides aconseguiren una independència de facto , diversos avantatges comercials i la…
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els…
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i…