Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
velluts
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, robusta, de 80 a 100 cm d’alt, de fulles simples alternes, ovades i acuminades, amb coloracions vermelles, grogues i verdes, i de flors apètales petites, disposades axil·larment en branques fulloses.
És una planta de jardí molt decorativa, originària de l’Amèrica tropical
La Carmagnole
Història
Cant revolucionari francès, compost i difós a París a partir del 1792.
El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella
epibatidina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic extret de la pell de la granota Epipedobates tricolor
.
Es tracta d’un alcaloide, de fórmula empírica C 1 1 H 1 3 N 2 Cl, que té un poder analgèsic 200 vegades més elevat que la morfina Conté un anell de piridina unit a un clor i a un anell de sis àtoms de carboni amb un nitrogen que fa de pont al mig Hom pensa que el clor és responsable del poder analgèsic
violàcies
Botànica
Família de parietals de distribució cosmopolita, integrada per unes 900 espècies de plantes herbàcies o llenyoses.
Presenten fulles generalment simples, alternes i estipulades, amb flors hermafrodites, zigomorfes o actinomorfes, pentàmeres i d’ovari súper unilocular, solitàries o disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en càpsula loculicida o rarament en baia Violàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Viola sp viola , violeta Viola alba viola alba Viola canina viola canina Viola odorata viola d’olor, viola vera Viola sylvestris viola boscana Viola tricolor pensament silvestre Viola wittrockiana pensament de jardí, pensament
pensament

pensament de jardí
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies del gènere viola
, de la família de les violàcies, que tenen les flors policromes i amb els dos pètals laterals pròxims als superiors.
El pensament de jardí o, simplement, Aspecte general d’un pensament de camp © Fototecacat pensament V wittrockiana , de 20 a 50 cm d’alt, té fulles oblongues crenades i flors grosses, solitàries, generalment discolors, amb prevalença del violat i del groc És una espècie de jardí d’origen híbrid, plantada en tests i platabandes El pensament silvestre V tricolor , de 10 a 40 cm d’alçada, té fulles oblongues o lanceolades, crenades i amb estípules partides, i flors solitàries, generalment tricolors, amb predomini del violat sobre el groc i el blanc Es fa en prats i en camps de…
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom vulgar…
Jordi Bayona i Url
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Guionista i editor de còmics, periodista, dramaturg, cineasta, tècnic editorial i escriptor.
Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…
el Catorze d’abril
Història
Nom amb què és coneguda la proclamació de la Segona República Espanyola (14 d’abril de 1931) després de l’èxit republicà de les eleccions municipals del 12 d’abril.
Eibar fou la primera ciutat que proclamà la república sota l’impuls dels dirigents socialistes A Madrid, on fou proclamada a la tarda, la jornada fou intensa en negociacions diplomàtiques, prop d’Alfons XIII i del govern monàrquic, encaminades a impedir actituds de resistència i a aconseguir un canvi de poders sense violència El comte de Romanones tingué una entrevista amb Alcalá Zamora al domicili de Gregorio Marañón i aconsellà al rei d’abandonar el país El rei, malgrat les pressions que li feren La Cierva i Bugallal perquè acceptés la formació d’un gabinet de resistència monàrquica, decidí…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un nombre tan…