Resultats de la cerca

Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla

Es formà a Llotja Barcelona, i amplià estudis a Roma 1845-46 El 1855 fou catedràtic de l’Escola de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844 Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat Illustrà una edició del Quixot 1862 Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i se l’ha relacionat amb el grup dels natzarens

Hom l’indica amb l’abreviatura tr seguida, o no, d’una línia ondulada

Consisteix generalment en un bombo fix i un trill dotat d’un moviment de rotació, coaxials, proveïts de pues rígides o flexibles, entre els quals hom fa passar els cereals o llegums la palla i el gra, se separen després mitjançant garbells vibradors i ventadores la palla i el boll són vehiculats per un corrent d’aire cap a l’exterior el gra és netejat per un altre corrent d’aire i ensacat, i les mitges espigues són reincorporades al procés Les màquines de batre són emprades d’ençà de la segona meitat del s XVII El 1788 Andrew Meikle en patentà la primera de bombo i trill…

Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles…

Fill de Joan Rigau i Trill, s’inicià amb el seu pare i amb el mestre Dalmau, i posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas Com a destre intèrpret de flabiol, a dotze anys ja actuava en la Cobla Els Barretons El 1884 fundà la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director 1881-1900 Vers el 1890 dirigí l’agrupació coral El Pensament de Torroella, i esdevingué l’ànima de l’activitat artística i musical de la vila amb l’organització de concerts, representacions teatrals i caramelles És autor de més de 500 sardanes, moltes d’elles deutores de l’estil melòdic de les…