Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
trinitària
Cristianisme
Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat fundat a Vinganya de Seròs (Segrià), en el primitiu convent de trinitaris fundat el 1201.
El ministre general de l’orde el 1236 cedí el convent a la princesa Constança, filla de Pere I el Catòlic i muller de Ramon Guillem de Montcada, la qual hi establí una comunitat de monges vers el 1250 i és considerada, així, com la fundadora de la branca femenina de l’orde Fins el 1500 fou l’únic convent de l’orde Més tard se'n crearen d’altres a la resta de la península Ibèrica El convent de Vinganya fou retornat als frares el 1529
trinitària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1886 per Joan B.de la Concepció Calvo i Tomàs i les monges Maria de Jesús, Joana B.de la Concepció, Felisa de Sant Joan de Mata i Trinitat de Sant Bernat.
Fou aprovada pel papa el 1890 Tenen com a finalitat l’educació cristiana de les nenes i l’assistència als malalts
trinitària descalça
Cristianisme
Religiosa de la congregació de terciàries de l’orde de la Santíssima Trinitat fundada el 1809 a Felanitx (Mallorca) per Isabel Sunyer, Bonaventura Veny i el pare Miquel Ferrer.
Té com a fi específic l’ensenyament, l’assistència als malalts i altres obres d’apostolat
Teòfil d’Antioquia
Literatura
Cristianisme
Bisbe d’Antioquia i apologista.
Convers, el seu pensament és a l’inici de la teologia trinitària i cristològica Influí en Pau de Samòsata, en Eustati d’Antioquia i, sobretot, en Ireneu de Lió En resten els tres llibres Ad Autolycum , de caràcter apologètic La seva festa se celebra el 13 d’octubre
Juan Pablo Duarte
Història
Política
Polític dominicà.
Estudià a Espanya i combaté per la independència de Santo Domingo al capdavant de la societat secreta La Trinitaria 1833-44 Presidí el nou govern independent, però els conservadors, partidaris de la protecció d’una potència europea, l’obligaren a exiliar-se Tornà a Santo Domingo el 1864 per expulsar els espanyols, i ocupà diversos càrrecs diplomàtics a l’Amèrica del Sud, fins que es retirà
Ricard de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg i místic escolàstic.
Succeí Hug de Sant Víctor a l’abadia homònima de París Els sis llibres del seu De Trinitate ocupen un lloc excepcional en la història de l’especulació trinitària per l’intent de derivar de l’amor comunicatiu de Déu les propietats de les persones divines Elaborà minuciosament tres arguments a posteriori de l’existència de Déu el de la temporalitat, el dels graus de perfecció i el de la possibilitat, molt apreciats per l’escolàstica posterior La mística especulativa li deu també notables aportacions, sobretot de tipus simbòlic
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de la teologia…
Sírmium
Ciutat
Antiga ciutat de la Pannònia inferior, corresponent a l’actual Mitrovica (Vojvodina).
Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili…
Antoni Prats i Ventós
Escultura
Escultor.
El 1940 emigrà, amb la seva família, a la República Dominicana Es dedicà a l’escultura, i el 1942 inaugurà, amb un grup d’estudiants, l’Escuela Nacional de Bellas Artes on, més tard, exercí com a professor d’escultura Posteriorment, treballà també com a professor de disseny i decoració a la Universidad Nacional Pedro Henríquez Ureña Dins de la seva obra, cal destacar diversos monuments importants Héroes del 10 de Marzo , a Azúa, Plaza de la Trinitaria a Santo Domingo, Duarte , també a Azúa, i El cercado , a San Juan de la Maguana, entre d’altres Treballà en ferro, bronze i fusta i també féu…