Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
informe Ride

Sally Ride, autora de l'informe Ride, primera dona americana en anar a l'espai (1983); a la imatge, dins el Challenger
Nasa
Astronàutica
Nom amb el qual és conegut l’informe intern de la NASA elaborat per l’exastronauta Sally Ride i titulat Hegemonia i Futur d’Amèrica a l’Espai.
Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart
Joseph Michel Montgolfier
Inventor.
Juntament amb el seu germà Jacques Étienne Montgolfier Vidalon-lès-Annonay 1745 — Serrières, Llenguadoc 1799, s’interessà pels problemes del vol i orientà les solucions cap a la construcció d’aparells més lleugers que l’aire Jacques Étienne introduí a Franca la fabricació del paper vitella i, després d’alguns assaigs amb petits models, tots dos germans construïren un baló de 20 m 3 que feren pujar mitjançant aire calent a la plaça d’Annonay el 5 de juny de 1783 Perfeccionaren progressivament llur invent, i el 21 de novembre de 1783 efectuaren a París la primera ascensió tripulada…
Vostok
Astronàutica
Primera sèrie de vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb els quals tingueren lloc els primers vols orbitals de l’home.
El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova Els Vostok…
Jacques Alexandre César Charles
Física
Físic francès.
Fou el primer a utilitzar l’hidrogen en els aeròstats Professor a la Sorbona, preparà amb els germans Robert un globus propulsat per hidrogen que s’elevà a les Tulleries agost del 1783, sense tripulant, i pel desembre del mateix any, ell mateix i NL Robert efectuaren la segona ascensió tripulada aerostació Lluís XVI li permeté d’establir un gabinet de física en unes dependències del Louvre, i el 1785 ingressà a l’Académie des Sciences El 1787 descobrí la relació entre la temperatura i el volum del gas, però no publicà el resultat de les seves investigacions, i el 1802 la llei…
David Cardús i Pascual

David Cardús amb una màquina centrifuga dissenyada per ell mateix per estudiar els efectes estàtics de la gravetat artificial sobre els diversos sistemes orgànics del cos humà
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
Graduat en medicina per la Universitat de Barcelona 1949, realitzà estudis de postgraduat a França i Anglaterra Residí als EUA des del 1957, on estudià matemàtiques a la Universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University Houston Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l’exercici i de l’espai collaborà en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, la medicina de la rehabilitació i les aplicacions…
Sal’ut
Astronàutica
Sèrie de petites estacions orbitals científiques o militars de l’URSS que, entre 1971 i 1986, foren col·locades en òrbita sense tripulació i algunes de les quals serviren posteriorment d’habitacle per als cosmonautes que hi arriben a bord dels Sojuz
.
La segona tripulació de la Sal’ut 1 , després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca La Sal’ut 2 fallà La Sal’ut 3 , que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14 , anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5 , novament militar La Sal’ut 6 , llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents Gràcies a la…
cosmòdrom de Bajkonyr
Astronomia
Astronàutica
Base de llançament del Kazakhstan.
Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme el…
càpsula
Astronàutica
Secció tripulada (és a dir, la que enclou la cabina) d’un vehicle espacial de petites dimensions.
Luna

Luna o Lunik 1
© NASA
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials i sondes lunars llançats per l’URSS el 1959, destinada a efectuar l’estudi de la Lluna.
El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de la Lluna, el…