Resultats de la cerca

Ministre d’afers estrangers 1909-13 i 1914, signà el tractat Urrutia-Thompson 1914 amb els EUA, que acordà la separació de Panamà Fou ministre plenipotenciari a Bolívia, Espanya i Suïssa En 1920-26 fou representant de Colòmbia a la Societat de Nacions, i en presidí el consell Publicà diverses obres sobre jurisprudència americana

Catedràtic d’entomologia a la facultat de ciències de la Universitat de Madrid 1877, director de Museo Nacional de Ciencias Naturales i del Jardín Botánico de Madrid 1899-1939 Membre corresponent de la Institució Catalana d’Història Natural 1901 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 Collaborà en l’organització de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona Era pare del zoòleg i polític Cándido Bolívar

Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés En haver retornat 1902, ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949 Capdavanter en les manifestacions collectives a l’estranger exposició Arts Déco , a París, 1925 VI Triennale de Milà, 1936, participà també a la Internacional del Moble de Barcelona 1923, a la dels Artistes Reunits 1929 i als…

El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

Pertanyent a una nissaga biscaïna molt ben connectada amb la cort i amb l’alt comandament militar, l’any 1750 obtingué el grau de sotstinent al regiment d’infanteria de Múrcia, i posteriorment estudià a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona on des del 1700 tenia la seu, i obtingué el títol el 1763 Destinat a Mèxic 1764-68, hi exercí com a enginyer militar, i hi destacà com a cartògraf amb la direcció de l’elaboració de mapes del nord de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units Després de passar per Cadis i les Canàries, participà en el setge de Gibraltar 1779, on fou ferit, i fou ascendit a…

Dins del terreny hi havia un mas construït al segle XVI, reformat al XVIII i enderrocat l’any 1973 El nom actual és suposadament una deformació del cognom basc Urrutia Un membre d’aquesta família, Juan de Urrutia, s’hi establí després del setge de Barcelona, el 1714 El 1983, en els terrenys de la finca s’hi inaugurà l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol , popularment conegut com Can Ruti 

Fou construïda a partir del 1965 a la zona dels masos de Barberà, indret documentat el 1471, al voltant de la masia modernista Villa Urrutia Se situa principalment al terme de l’Albiol, on hi han censats 430 h 2020, mentre que a Alcover el mateix any constaren 159 h

L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870

Fill d’ Ignacio Bolívar Urrutia , el 1922 fou nomenat director del Museo de Ciencias Naturales Durant la Segona República Espanyola ocupà càrrecs públics i fou membre del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933, en representació del govern de la República Secretari del president Manuel Azaña 1936-39 i catedràtic de la Universitat de Madrid fins el 1939, s’exilià a Mèxic, on des del 1941 fou professor de l’Instituto Politécnico Nacional Cofundà 1940 i dirigí fins el 1944 la revista Ciencia És considerat el fundador de l’espeleologia a Mèxic Fou també molt actiu en…