Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
Institut d’Estudis Valencians
Institució fundada el 1937 a València pel Consell Provincial per a crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona.
Era presidit per Josep Puche i Álvarez i n'era secretari general Carles Salvador i Gimeno Constava de les seccions historicoarqueològica, filològica, d’estudis econòmics i de ciències i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencià Mantingué relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans Molt condicionades les seves activitats per la guerra civil, desaparegué el 1939
Consorci d’Editors Valencians SA
Editorial
Grup editorial fundat l’any 1983, a València, per set editors i que agrupa Gregal Llibres d’edicions en català, Mestral Libros, d’edicions en castellà i Biblioteca Valenciana, d’edicions de temàtica valenciana, en català i en castellà.
És dirigit per M Aguilera, Jde D Leal i V Pascual
Consell Valencià de Cultura
Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians creada per la Generalitat Valenciana el 1985.
El consell consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell, lloc que ocupa el bioquímic valencià Santiago Grisolia des del 1996 L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes, com ara la Generalitat, les diferents conselleries o els ajuntaments Per la seva incidència social cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i…
Els Quatre Z
Els Quatre Z
© AVUI
Música
Grup de músics valencians creat a l’inici de la dècada dels seixanta.
Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc Enregistraren el primer disc el 1964 Posteriorment, a la fi de la dècada dels seixanta, el grup es dissolgué L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques
Santalínea
Família d’orfebres valencians.
Bernat Santalínea ~1360-1437 es formà a València i encapçalà després un important taller a Morella És autor de la creu processional de Traiguera Baix Maestrat, la creu de la catedral de Tortosa i la custòdia de Tronchón Aragó Potser fill seu fou Bartomeu Santalínea , actiu entre el 1412 i el 1449, autor del reliquiari de la Jana Baix Maestrat i d’un Sant Miquel a la catedral de València De la mateixa família seria Gaspar Santalínea s XVI, actiu a Morella, autor de les creus processionals d’Ares del Maestrat i de Vistabella del Maestrat i de la custòdia de Vinaròs Baix Maestrat
Garnelo
Pintura
Família de pintors valencians.
José Ramón Garnelo Gonzálvez Énguera, Canal de Navarrés 1830 — Montilla, Andalusia 1911, metge, literat i pintor, es formà a Sant Carles Exposà a Madrid 1866 La mort de Lucano i Llauradores valencianes , i aquell mateix any féu un retrat doble de les seves filles Gran pintor de natures mortes i de retrats, preparava ell mateix teles i pintures Com a poeta publicà diverses obres, odes i romanços en castellà en els periòdics de l’època Publicà articles i dibuixos en El Museo Universal 1860-67 Fills seus foren José Garnelo Alda i Eloísa Garnelo Aparicio Énguera 1863 — Montilla 1907, premiada a l…
Vergara
Família d’artistes valencians del s XVIII.
Francesc Vergara València 1681 — 1753, dit el Vell , escultor, tingué dos fills, l’escultor Ignasi Vergara i Gimeno i el pintor Josep Vergara i Gimeno València 1726 — 1779, que constitueixen la branca més famosa de la família El germà de Francesc, Manuel Vergara , escultor, tingué també un fill escultor, Francesc Vergara i Bartual Tot i que aquesta branca és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial
Crespí
Família d’il·luminadors valencians (s. XIV-XVI).
Domènec Crespí — València 1437/38, documentat des del 1383, treballà per a Pere el Cerimoniós, per a la catedral de València, etc Illuminà, en un estil encara arcaïtzant, el Llibre del consolat de mar ~1408-12, Arxiu Municipal de València hom ha relacionat el seu estil amb l' Aureum Opus ~1354-91, Arxiu Municipal d’Alzira unes altres obres li han estat atribuïdes sense versemblança El seu fill Lleonard Crespí conegut del 1424 al 1459 illuminà la portada del Descendentia dominorum regnum Siciliae 1437, Biblioteca Universitària de València i la seva obra mestra, el llibre d’hores d’Alfons el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina