Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
sistre
Música
Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.
Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica
àbac neperià
Matemàtiques
Instrument de càlcul imaginat pel matemàtic escocès John Napier.
Consisteix en una sèrie de varetes numerades i té per objecte de facilitar les operacions aritmètiques substituint les multiplicacions i les divisions per addicions i subtraccions, respectivament
antena bicònica
Antena de banda ampla formada per dos elements conductors cònics situats sobre el mateix eix i amb els vèrtex enfrontats.
Habitualment els cons no són sòlids, sinó que han estat substituïts per estructures còniques de varetes Ofereix amples de banda superiors a 3 octaves Aquest tipus d’antena s’utilitza habitualment en assaigs de compatibilitat electromagnètica per a cobrir la banda entre 30 MHz i 230 MHz
electroestàtica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.
Històricament, fou la part de l’electricitat que es desenvolupà primer Així, l’electrització per fricció de certes substàncies vidre, ambre, etc fou ja coneguda pels grecs, però no fou fins al Renaixement que aquests fenòmens començaren a ésser estudiats científicament i a tenir aplicació pràctica Un cos és en estat neutre si el nombre de càrregues negatives coincideix amb el de càrregues positives Si hom altera l’equilibri entre el nombre de càrregues, el cos s’electritza Això és el que s’esdevé amb l’electrització per fricció, i constitueix l’experiència bàsica de l’electroestàtica Si, per…
Jordi Díez i Fernández

Jordi Díez Fernández
Escultura
Escultor.
Residí els primers anys de la infantesa a Barcelona, fins que, quan morí el pare, que era català, la família es traslladà a Madrid Estudià belles arts a la Universitat Complutense de Madrid, i es llicencià Suma Cum Laude en escultura Obrí el primer taller l’any 1989, a la població madrilenya de Fresnedillas de la Oliva, on configurà el concepte escultòric del seu treball L’any 1996 es traslladà a la Barceloneta i actualment viu i treballa a Centelles L’escultura Winged Man , obra de Jordi Díez Fernández L'expressió figurativa, especialment la figura humana, és l'eix en què gira la seva obra…
broca
Apicultura
Cadascuna de les varetes que hom posa als ruscs per a sostenir les bresques.
roda
Tecnologia
Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la…
bastonet xinès
Cadascuna de les dues varetes que s’utilitzen per a menjar les viandes a l’estil xinès.
vellut
Indústria tèxtil
Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.
Bàsicament és compost per un teixit de base fet amb un ordit i una trama, que subjecta uns plomalls o unes bagues formats amb els fils d’un altre ordit vellut per ordit o d’una altra trama vellut per trama o pana Hom fabrica el vellut per ordit en uns telers especials que, a més de passar la trama, introdueixen en la calada unes varetes de ferro anomenades ferros , que obliguen els fils de l’ordit de pèl a formar unes baguetes en la superfície del teixit Al cap de poques passades s’extreuen els ferros i resten les baguetes vellut arrissat Però usualment els ferros duen una petita…
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…