Resultats de la cerca

Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el…

Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà

Sovint comportava un desafiament o una declaració de guerra al senyor feudal A Catalunya fou emprat amb el mateix significat el mot difidament deseiximent

Alferes i merino , fou tenente de la fortalesa d’Haro, a la Rioja El 1199 Alfons VIII li encomanà el setge de Vitòria El 1201, agreujat perquè hom no havia tingut en compte els seus interessos durant la repoblació de Miranda de Ebro, trencà el seu vassallatge amb el rei castellà i s’acollí a la cort lleonesa Més tard 1211 tornà al vassallatge d’Alfons VIII Fou molt important la seva participació en les batalles d’Alarcos 1195 i de les Navas de Tolosa 1212

Originàriament, la paraula era emprada per a designar el senyor que rebia vassallatge absolut dominus ligius

Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A vegades l’…

El seu període més brillant comprèn els segles XI i XII els seus monuments bramànics presenten un estil peculiar Al segle XIII se sotmeté al vassallatge de Delhi

En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que,…