Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.
Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone Aquestes llengües…
tipus
Bíblia
Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació present o futura, anomenada antitip.
Així, Adam, David, l’anyell pasqual, el temple, etc, són considerats tipus del Crist, Israel ho és de l’Església, Jerusalem del cel, etc Mètode d’interpretació tipologia conegut a la Bíblia, fou desenvolupat pels pares de l’Església, i conforma un tipus particular d’ allegoria , objecte de la corresponent exegesi Troba el seu fonament en la fe que Déu, autor igualment del llibre inspirat i de la història, preparava en el passat allò que es proposava de realitzar més tard A l’edat mitjana, aquest procediment donà lloc a un gènere de literatura religiosa Una de les obres més difoses i que…
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Erasmista.
Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut, defensava la…
salmòdia
Música
Cristianisme
Cant dels salms
.
Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’allunya, sens…
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
pràcrit
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües vernacles derivades del protoari (adibhasa), sota la influència dels parlars autòctons de l’Índia.
El mot vol dir ‘natural’ o corrent, per distingir-lo del sàsnscrit literari, perfecte i artificial Certes formes pràcrites apareixen ja en el mateix llenguatge vèdic Entre els pràcrits més antics s VI a l’XI cal comptar el pali i l’ardha-magadhi, que són les llengües canòniques respectives del budisme theravada i d’una part de la tradició jaina Una sèrie de dialectes més tardans apareixen en els drames sànscrits, on les dones i els criats parlen pràcrit en lloc de sànscrit Un estadi ulterior és constituït pels apabhraPmṁa o llengües corruptes, que representen l’origen de les llengües…
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma s V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al s IX La bona tradició manuscrita és dels s IX-XII Hom hi empra lletres, punts i…
filologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions.
Tanmateix, cal no confondre el concepte de filologia amb el de lingüística, malgrat llur connexió constant i l’ús indistint que hom n'ha fet en anglès, per exemple, són sinònims L’intent de distinció d’aquests conceptes és recent, car la lingüística, com a ciència específica del llenguatge, s’ha desenvolupat a partir del s XIX i s’ha anat independitzant de la filologia Estrictament parlant, la filologia és una ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc En aquest aspecte, la filologia és una gran auxiliar de la…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…