Resultats de la cerca

Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8 000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals i perdurà, amb petites revifalles, fins el 1921

Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946…

Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme En tornar a Barcelona, retrobà l’ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar Exposà poc —Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona 1911— i els seus dibuixos —i algunes pintures— se centren en temes senzills de la vida quotidiana El 1918 establí el seu estudi de fotògraf retratista, que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…

Vida i obra Conegut com a Mestre Manxa , no es disposa de dades biogràfiques del poeta popular menorquí més representatiu del darrer terç del segle XIX i començament del XX, tant per les gloses destinades a la impremta com per les improvisades en vetllades collectives de lleure La quinzena de gloses impreses conegudes alternen la crònica de fets històrics la guerra de Cuba, l’emigració a Amèrica, les festes de Maó, la crisi econòmica del 1906 i de successos luctuosos naufragis i epidèmies, les narracions amb una moralitat d’abast collectiu les conductes delictives i les cançons desbaratades d…

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod,…

Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…

De família de pintors, escriptors —com el seu pare, Sergej Vladimirovič Mikhalkov — i cineastes —com el seu germà Andrej Mikhalkov-Končalovskij —, treballà inicialment com a actor, faceta que ha continuat conreant al llarg de la seva carrera interpretant, sovint, pellícules dirigides per ell mateix, entre d'altres, Raba l’ubvi ' ‘L’esclava de l’amor’, 1975, Mekhaničeskoje Pianino ‘La pianola mecànica’, 1977, P'at Večerov ‘Cinc vetllades’, 1978, Neskolko dnej iz Žizni Oblomova ‘Alguns dies en la vida d’Oblomov’, 1978-79, Occi Ciorni ‘Ulls negres’, 1987, Urga 1991, Otomlionnye…

És autor d’assaigs brillants com Literatur für Zeitgenossen ‘Literatura per a contemporanis’, 1966, Aussichten des Romans ‘Perspectives de la novella’, 1968, Die Verdrängte Phantasie ‘La imaginació reprimida’, 1972, i de novelles com Der Löwengarten ‘El jardí dels lleons’, 1961, Hausmusik Ein deutsches Familienalbum ‘Vetllades musicals Un àlbum alemany de família’, 1962 i  Panzer-kreuzer Ptjomkin ‘El cuirassat Potiomkin’, 1967 Les dues últimes obres reflecteixen de forma crítica la societat alemanya del moment en relació amb el seu passat feixista També escriví teatre Jettchen…