Resultats de la cerca

En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos…

Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964, els llibres de poemes La riuada 1966 i Reflexos vitals 1990, i els de prosa poètica A dos corrents 1976 i El vianant 1978 Fou autor, també, de diversos diccionaris bilingües, una biografia de Ramon Vinyes 1972 i, juntament amb M Valero, el llibre per a infants Doble llum pel meu balcó El paraigua arraconat 1992 El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi

Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…

Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en marcs…

Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral  De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer, film pel qual…

De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Estrenà algunes obres teatrals com El preu del silenci 1929, El vianant i L’altre combat , que guanyà el Premi Nostre Teatre també va contribuir a l’ Antologia general de la poesia catalana 1936 i collaborà a La Publicitat , Mirador i Revista de Catalunya S’especialitzà en els orígens de la Renaixença i estudià, sobretot, les figures de Puigblanch i de Joaquim M Bartrina Publicà La premsa catalana del vuit-cents 1937 i fou un dels collectors de l’ Antologia general de la llengua…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el…

Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot  barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…