Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vuitantè
Gramàtica
.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són vuitanta-unè, vuitanta-dosè, vuitanta-tresè, vuitanta-quatrè, vuitanta-cinquè, vuitanta-sisè, vuitanta-setè, vuitanta-vuitè, vuitanta-novè femení vuitanta-unena, vuitanta-dosena, etc
vuitanta
Gramàtica
El nombre vuitanta, 80.
Els numerals cardinals compresos entre el vuitanta i el noranta són vuitanta-un, vuitanta-una, 81 vuitanta-dos, vuitanta-dues , 82 vuitanta-tres , 83 vuitanta-quatre , 84 vuitanta-cinc , 85 vuitanta-sis , 86 vuitanta-set , 87 vuitanta-vuit , 88 vuitanta-nou , 89 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres , etc
Germán Gamazo y Calvo
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…
taula
Filosofia
Instrument lògic de l’art de Ramon Llull que té com a funció la construcció dels judicis i del sil·logisme.
Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general 1293-94, i represa més tard a l' Ars generalis ultima 1305-08 Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que…
Skylab
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…