Resultats de la cerca

Format pel cantant i guitarra solista Syd Barret 1946-2006, substituït el 1969 per David Gilmour 1946, el teclista Richard Wright 1943-2008, el baix Roger Waters 1943 i el bateria Nick Mason 1944, la seva música es caracteritza per la recerca sonora amb instruments electrònics Grup pioner durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta de l’anomenat rock psiquedèlic  —caracteritzat per efectes sonors, reverberacions, distorsions, jocs de llums i projecció de diapositives en ple concert—, les lletres de les seves cançons també foren innovadores pel seu to, sovint,…

Residí a París i seguí els postulats del naturalisme francès a Mummer's Wife 1885 i a Esther Waters 1894 més tard es decantà cap a una prosa de caràcter esteticista The Brook Kerith 1916 i Heloïse and Abelard 1921 Collaborà en la renaixença literària irlandesa amb les narracions The Untilled Field 1903 i The Lake 1905

Començà a actuar als cabarets de Harlem quan era adolescent És considerat un dels primers pianistes importants a la història del jazz , i juntament amb Willie “The Lion” Smith, el pare de l’estil stride a l’hora de tocar el piano L’any 1921 enregistrà un dels primers discos de jazz que es coneixen, que influí en la majoria dels pianistes de l’època També enregistrà molts discos acompanyant algunes de les millors cantants de l’època, com Bessie Smith i Ethel Waters De formació acadèmica, destacà també com a compositor de nombroses peces musicals per a revistes i pellícules Entre…

Filla de la també actriu Tippi Hedren, el 1975 interpretà el seu primer paper a The Drowning Pool , de S Rosenberg Desprès es donà a conèixer a One On One 1977, de L Johnson, Underground Aces 1980, de R Butlet, Roar 1981, de N Marshall, o Body Double 1984, de B De Palma Però la popularitat li arribà amb Something Wild 1986, de J Demme, Working Girl 1988, de M Nichols, The Bonfire of the Vanities 1990, de B De Palma, A Stranger Among Us 1992, de S Lumet, Nobody's Fool 1994, de R Benton, i Two Much 1996, de F Trueba Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Lolita 1997, d’A Lyne, Celebrity…

El 1929 anà a residir a Nova York, on passà dificultats econòmiques, fins que publicà la trilogia Studs Lonigan 1935, en què descriví tota una sèrie de feines que havia fet A les novelles de la sèrie de Danny O'Neil — A World I Never Made 1936, No Star is Lost 1938, Father and Son 1940, My Days of Anger 1943, The Face of Time 1953— l’autor narra episodis de la infància l’ambient tancat de la burgesia irlandesa catòlica, pobra i fanàtica, la seva vocació religiosa, la passió pel beisbol, etc La sèrie de Bernard Clare comprèn Bernard Clare 1946, The Road Between 1949 i Yet Other Waters…

Començà la seva carrera musical amb el grup The Iguanas a mitjan anys seixanta El 1966, amb el sobrenom d’ Iggy Stooge i amb Ron i Scott Ashtetones, fundà el grup The Stooges, que es dissoldria el 1973 El seu primer disc, The Idiot 1977, fou produït per David Bowie El seu segon àlbum, Lust for Life , arribà el mateix any i la seva producció mantingué un ritme estable, però no fou fins al 1986, que reprengué la seva collaboració amb Bowie, que aconseguí entrar en les llistes d’èxits amb Blah, Blah, Blah 1986 De la seva discografia cal destacar New Values 1979, Soldier 1980, Party 1981, Zombie…

Començà a cantar al cor de l’església i aprengué a tocar la guitarra Després de passar tres anys en un reformatori per assalt a mà armada, el 1951 començà a cantar i a actuar professionalment en clubs de Saint Louis influït per músics de blues com T-Bone Walker i Elmore James, influència a la qual afegí un dinamisme personal i un gran sentit de l’espectacle El 1955 el seu ídol, Muddy Waters, el posà en contacte amb la discogràfica Chess i enregistrà  Maybellene , que el projectà a la fama El gran promotor de Berry fou Alan Freed, discjòquei creador del terme rock-and-roll Berry…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…

És un cas insòlit dins la història de la literatura, ja que escriví el millor de la seva obra entre 50 i 70 anys Tanmateix, començà de molt jove la seva carrera literària el 1891 publicà els poemes titulats John Sherman and Doya En general, les seves primeres obres poètiques palesen influències prerafaelites, unides a abundants elements dels mites cèltics Bé que inicià la seva activitat literària a Londres, on la família s’havia traslladat quan ell tenia 8 anys, tingué molt aviat contacte amb la realitat irlandesa nacionalista i amb els seus defensors, com el periodista i escriptor George…