Resultats de la cerca

Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes Aquesta àrea és considerada la segona gran zonahumida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l’Arana 111 ha i el del Remolar-Filipines 177 ha L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren…

És la zona d’aiguamolls més gran que resta al terme municipal de Palma Té uns 325000 m 2 i és a la badia de Palma, molt a la vora de s’Arenal, una de les principals zones turístiques de Mallorca, fet que n'ha afectat la conservació És un dels hàbitats del Limonium barceloi , una planta endèmica de l’arxipèlag balear, i encara gaudeix d’una important diversitat biològica Ses Fontanelles estan incloses en el Pla hidrològic de les Illes Balears, en la llista de zones humides, i és l’única àrea sense edificar de l’antic pla de Sant Jordi

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament destaquen els boscs de ribera i…

Situada al nord del municipi, es comunica amb la cala de Tirant a través del sistema dunar de Tirant Constitueix un paratge d'alt interès paisagístic gràcies a la riquesa natural --és habitat d'ocells-- i al seu dinamisme al llarg de l'any és la tercera zonahumida en importància de Menorca

És un fenomen característic de les muntanyes de la zona subàrtica humida

S’origina quan la lava flueix per una zonahumida d’aiguamolls El contrast tèrmic entre la lava incandescent, l’aigua i el gel genera vapor d’aigua en forma de petites erupcions que aixequen protuberàncies de lava, les quals, un cop solidificades, formen el tossol, que pot fer de 4 m a 15 m d’alçària Sovint difícils d’identificar per la vegetació que els cobreix, són especialment freqüents a la Garrotxa , on el 2017 un estudi n’identificà fins a 81, d’una part dels quals hom en recuperà els noms a través de testimonis orals S’estima que els tossols destruïts per l’…

És la zona més rica i més poblada del país Cal distingir-hi dues zones la part occidental, molt humida, amb pastures que permeten la cria de bòvids llet i mantega, i l’oriental, amb planes més assolellades i conreus de blat, civada i patates El sòl és ric en carbó La indústria s’ha desenvolupat entorn de les conques hulleres la d’Ayrshire, la situada entre les ribes de l’estuari del riu Forth i la central, estesa a l’est de Glasgow gran indústria pesant La ciutat més important és Edimburg

És situat a l’aiguabarreig dels rius Cigüela i Guadiana La vegetació aquàtica és constituïda pel canyís i, sobretot pels gramenets alts, mentre que l’única espècie arbòria de la zona és el tamariu El més representatiu del parc és, però, la seva funció de lloc de pas i hivernació per a diverses espècies d’aus aquàtiques

Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és de gramínies…

El creixement de les plantes origina una gran quantitat de matèria vegetal, que a causa de l’anaerobiosi existent es transforma en torba, la qual s’acumula en el fons de la torbera N'existeixen dos tipus principals la torbera alta o ombrogènica, integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic, i la torbera baixa , constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o silicis, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients Les torberes altes són pròpies de regions de clima fred i humit, com la…