Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
pal
Pal
Heràldica
Peça fonamental que travessa verticalment el camper, normalment al centre d’un escut, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
Aquesta amplària disminueix amb el nombre si són més de quatre pals, és la meitat del pal normal i s’anomenen verguetes Si l’escut és caironat, quadrat o rodó, l’amplària és inferior
xebronet
xebronet
Heràldica
Peça disminuïda de primer grau, equivalent a un xebró reduït a la meitat de la seva amplària.
Normalment, a causa d’aquesta amplària, sempre que hi ha més d’un xebró a l’escut, cadascun d’ells hauria d’ésser anomenat xebronet , però hom continua dient-ne xebró
faixa
Heràldica
Peça fonamental que travessa horitzontalment el camper, normalment al centre d’un escut, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
Aquesta amplària disminueix en augmentar-ne el nombre si són més de quatre faixes, és la meitat de la faixa normal i s’anomenen cintes cinta
xebró
xebró
Heràldica
Peça fonamental formada per la unió, al punt d’honor, de les meitats inferiors d’una banda i una barra.
El punt d’unió és anomenat cim i els dos extrems cames Quan el xebró és representat sol a l’escut, l’amplària de cadascuna de les seves cames té dues parts de les set de l’amplària de l’escut, i quan es representa en nombre es van reduint
bordura
Heràldica
Peça fonamental que voreja el camper.
Té una amplària d’una sisena part de la de l’escut
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
banda
Heràldica
Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre a l’inferior sinistre.
La seva amplària és d’un terç de la de l’escut Les bandes, si passen de quatre, s’anomenen cotisses
cantó
cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
filet
Heràldica
Peça reduïda a la seva mínima amplària.
El filet és especificat segons la mateixa peça reduïda filet de banda, filet de creu, filet de bordura , etc
peça
Heràldica
Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes.
Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies