Resultats de la cerca

Normalment, a causa d’aquesta amplària, sempre que hi ha més d’un xebró a l’escut, cadascun d’ells hauria d’ésser anomenat xebronet , però hom continua dient-ne xebró

Aquesta amplària disminueix amb el nombre si són més de quatre pals, és la meitat del pal normal i s’anomenen verguetes Si l’escut és caironat, quadrat o rodó, l’amplària és inferior

Aquesta amplària disminueix en augmentar-ne el nombre si són més de quatre faixes, és la meitat de la faixa normal i s’anomenen cintes cinta

El punt d’unió és anomenat cim i els dos extrems cames Quan el xebró és representat sol a l’escut, l’amplària de cadascuna de les seves cames té dues parts de les set de l’amplària de l’escut, i quan es representa en nombre es van reduint

Té una amplària d’una sisena part de la de l’escut

La seva amplària és d’un terç de la de l’escut Les bandes, si passen de quatre, s’anomenen cotisses

A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit

El filet és especificat segons la mateixa peça reduïda filet de banda, filet de creu, filet de bordura , etc

Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies