Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mardà
Heràldica
Mascle de l’ovella.
En heràldica el mardà es distingeix de l’anyell, el moltó i l’ovella perquè porta les banyes corbades en voluta
guineu
Heràldica
Figura que hom distingeix de la del llop pel fet que porta la cua caiguda.
llop
Heràldica
Figura que es distingeix de la de la guineu pel fet que porta la cua dreta.
figura
Heràldica
Classe de càrrega o d’objecte heràldic representat en un escut d’armes.
Hom distingeix entre figures naturals éssers humans i llurs membres, animals de tota mena i llurs membres, vegetals, elements —terra, foc, aigua, aire— i astres, figures artificials , que se subdivideixen en figures pròpiament heràldiques barrera, carboncle, crancelí, roc, quinquefoli, etc i figures comunes , relatives a la guerra, la caça, la música, la navegació, l’arquitectura, les arts i els oficis, la indústria, el comerç, l’agricultura, etc i, finalment, les figures imaginàries o quimèriques o fantàstiques alció, amfípter, amfisbena, àngel, etc
bola
Heràldica
Figura esfèrica que hom representa ombrejada per a donar-li relleu, la qual cosa la distingeix del besant i de la rodella.
palau
Heràldica
Figura que es distingeix del castell i les torres perquè és representat en forma més allargada i sense torres, però sí emmerletat.
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut, als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’individus o…
Josep Francesc de Móra i Catà
Heràldica
Historiografia catalana
Historiògraf i heraldista.
Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…
,