Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
acoblat | aclobada
Escuts acoblats
heràldica
heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…
migtruncat
Escut migtruncat
Heràldica
Dit de l’escut format per la unió, en sentit horitzontal, de la meitat de dos escuts diferents.
A cadascuna de les dues particions així formades hi ha, fent com un sol objecte, la meitat de la peça o figura de cadascun dels dits escuts
migpartit
Escut migpartit
Heràldica
Dit de l’escut format per la unió, en sentit vertical, de la meitat de dos escuts diferents.
A cadascuna de les dues particions així formades hi ha, fent com un sol objecte, la meitat de la peça o figura de cadascun dels dits escuts També és anomenat dimidiat
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall…
esmalt
esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat…
dimidiar
Heràldica
Ordenar (dos escuts matrimonials) mitjançant una diferència de pal.
capat
capat
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint del mig de la vora superior acaben als angles de la punta.
En els escuts capats el camper és la part delimitada pel triangle format per les dues diagonals
diaprat | diaprada
Heràldica
Dit del camper d’un escut o d’una peça ornats amb arabescs.
Els escuts diaprats eren freqüents a l’edat mitjana, i la forma dels arabescs, per motiu ornamental, era arbitrària