Resultats de la cerca

Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes

Estudià dret a la Universitat de Leipzig, ciutat on s’installà cap al 1720 Collaborà amb diversos músics escrivint els textos de nombrosos singspiele La seva obra poètica més important és la collecció de cançons estròfiques publicada entre el 1736 i el 1745 amb el títol Singende Muse an der Pleisse Gairebé la totalitat de les seves peces anaven acompanyades de música extreta de composicions vocals i instrumentals populars a l’època, preferiblement a la manera de l' style galant La seva contribució fou important en el desvetllament de la cançó alemanya durant el segle XVIII

Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una orquestració colorista a…

És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa…

El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al…

Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’Hospital dels…

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…

Alumne de GB Somis, fou un nen prodigi i quan tenia deu anys entrà com a violinista en l’orquestra del Teatro Regio de Torí Abans de ser enviat a perfeccionar-se a Roma en 1749-50, havia estat nomenat músic de cambra i de capella a la cort de la ciutat El 1754 anà a París, on participà en els Concerts Spirituels, i a partir de llavors començà una carrera de concertista internacional Compaginà la seva activitat com a violinista virtuós i el càrrec de primer violí del Teatro Regio -obtingut el 1770-, de violinista de la capella reial i de director de tota la música instrumental de la cort, lloc…

La seva música es considera dins els límits de la música índia, encara que amb influències perses, afganeses i de la tradició islàmica de l’Orient Mitjà Al Pakistan hi ha quatre regions culturalment i lingüísticament diferenciades el Panjab, el Sind, el Balutxistan i la província de la Frontera del Nord-oest La llengua oficial és l’urdú, que és la pròpia de les elits indomusulmanes La població, majoritàriament rural, viu en pobles, excepte les tribus ramaderes del nord-oest La música pakistanesa va lligada als cicles de la vida, i expressa els sentiments apropiats en cada ocasió…

Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia  La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999,  Les edats del fred 2005,  La casa del tiempo 2007,  Elogi de la veritat 2011,  Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…