Resultats de la cerca

Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…

Com que la música profana és pràcticament desconeguda, el terme designa particularment el cant litúrgic de l’Església ortodoxa grega -les Esglésies ortodoxes de tradició eslava tenen un altre sistema musical- La música bizantina és vocal, i, malgrat que l’orgue no fou desconegut a la cort imperial, el cant eclesiàstic fou sempre vocal i monòdic Només modernament, per influència occidental, ha estat introduïda la polifonia, rebutjada pels ambients restauradors del cant litúrgic tradicional Per contra, la melodia del solista protopsaltes o del cor és acompanyada per l' ison a boca closa,…

D’aspecte semblant al bombardí, té quatre pistons Construït 1835 per GMoritz a Berlín, té actualment sis pistons i forma part de l’orquestra És anomenada també tuba baix , per a distingir-la de la tuba contrabaix , que sona a la quinta inferior

Deixeble de CFranck i de Widor, fou organista de Sainte-Clotilde És el restaurador de la funció de l’organista eclesiàstic i escriví un ampli repertori destinat a l’orgue basat en melodies del cant gregorià La seva obra més característica és l' Orgue mystique , collecció de dues-centes vint-i-cinc peces per a tots els diumenges de l’any

Consegüentment, en el preclassicisme s’hi encabeixen un ampli reguitzell de compositors, com L Vinci, JA Hasse o GB Pergolesi, però també els que cultivaren l' estil galant , com D Scarlatti o A Soler, i l' empfindsamer stil 'estil sentimental', empfindsamkeit , com CPE Bach Segons el parer d’altres musicòlegs, però, el terme és equivalent a classicisme primerenc, present en els primers compositors esmentats

Derivà de l' air de cour francès, del qual adoptà les principals característiques A l’època se’n publicaren reculls que podien incloure versions alternatives per a conjunt vocal Un dels primers reculls apareguts fou el First Book of Songs or Ayres 1597, de John Dowland En sentit més ampli, el terme s’aplicà també a una peça purament instrumental, però de caràcter similar, que podia formar part d’una suite

La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama

El terme prové de l’expressió italiana alta musica en francès, haute musique , que designava la música feta amb instruments d’un cert volum sonor sacabutx, trompeta, timbales, etc Per oposició, la bassa musica basse musique designava el contrari interpretada per flauta de bec, viola, arpa, llaüt, etc Durant el segle XVI, l' alta desaparegué gradualment i deixà pas a formacions més grans i variades En un sentit ampli, es pot considerar que la cobla n’és un parent actual

El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, de Cabanes, de Bell-lloc del Pla i de Torreblanca El poble de Miravet, format al voltant del castell l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada, es despoblà durant el s XVI el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes

Estudià amb Hans-Joachim Beyer, Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Schwarzkopf Posseïdor d’un ampli repertori, que abasta des de la música barroca fins a la creació contemporània, gaudeix d’una enorme reputació internacional com a liederista , en particular de les obres de Schubert i també de Schumann, Brahms, Mahler i Wolf El 1997 féu el seu debut escènic al Festival de Salzburg interpretant el Papageno de La flauta màgica , i dos anys després obtingué un gran èxit a l’Òpera de Zuric amb Wozzeck Ha cantat sovint al festival d’estiu Schubertíada de Vilabertran