Resultats de la cerca

S’estructura en diverses seccions entre les quals hi ha l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts, comissió per al foment de la música de cobla, a més d’un grup de muntanya Des dels anys cinquanta, l’entitat organitza cursets de català 1956, i ha convocat diverses vegades el Concurs Musical Joaquim Serra El 1956 creà un quadre escènic català L’arxiu de l’Agrupació disposa de més de 3 000 sardanes i obres per a cobla

La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses…

En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell  Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfonicocorals i ha…

Concebut com a cor de cambra, volgué oferir una nova perspectiva coral partint del rigor tant en la tècnica com en la pràctica musical, amb l’objectiu d’assolir un alt nivell qualitatiu L’any 1981 l’agrupació entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1992, quan inicià una nova etapa amb la incorporació de Mireia Barrera com a codirectora, que a partir del 1993 n’assolí la direcció Des d’aleshores el Cor Madrigal ha intensificat les seves activitats i actuacions Formada per una quarantena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia…

És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià Donostia i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate 1897-1902 Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola 1902-29, que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal El següent director fou Juan Gorostidi 1929-68, amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L Stokowski i Ch Münch, i començà a…

orfeons i societats corals catalanes Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu Els precedents foren la societat coral La Fraternitat 1850, fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès 1853, creat…

GF Händel El Messies , II-39, cor Allelujah for the Lord God Omnipotent reigneth fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest repertori pot ser per a cor sol, és a dir, a cappella , o pot comptar amb la collaboració d’un instrument, d’un grup instrumental o fins i tot d’una orquestra Els components d’un cor estan distribuïts en diferents cordes en funció de la tessitura de les seves veus La tessitura de cada veu és definida per factors com ara l’extensió, el registre en el qual la veu sona més lliure i expressiva, el color i el gruix Hi ha moltes menes diferents de cor segons les…

Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…

Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica

Dirigida per Josep Planas i Argemí 1904-48, Adolf Cabané i Pibernat 1948-75, Francesc Olivella i Company 1975-77, Edmon Colomer i Soler 1977-1980, Jordi Colomer i Soler 1980-82, Josep Colomer i Somoza 1982-89, Gregorio Salvador Rodríguez 1989-2000, Joan Martínez Colàs 2000-05, Llorenç Castelló i Garriga 2005-13 i Francesc d’Assís Pagès des del 2014 L’Orfeó de Sabadell constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l’Estat espanyol i d’altres països europeus, respectivament, i també als Estats Units Organitza diverses activitats…