Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
viola de mà
Música
Instrument de cordes pinçades i fons pla que aparegué al segle XVI.
La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano
notació
© Fototeca.cat
Música
Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del s V substituïren l’alfabet grec pel llatí…
romança
Música
Cançó estròfica breu, de caràcter líric, pròpia de la música francesa.
Aparegué al s XVIII
chitarrone
Música
Instrument cordòfon de la família del llaüt, de caixa petita i de mànec més llarg que la tiorba, proveït de dos clavillers, un per a les cinc o sis dobles cordes normals del llaüt, i un altre, més elevat, per a les cinc, sis o vuit cordes greus que hom fa sonar sempre a l’aire.
Aparegué al s XVI i fou molt utilitzat als s XVII i XVIII per a l’execució de baixos continus
manicord
Música
Instrument cordòfon de teclat.
Aparegué a França al s XVI amb el nom de manicordion Era d’una sonoritat molt seca És l’antecessor del clavicordi
nocturn
Música
Composició musical per a piano, sorgida a la fi del segle XVIII, en la qual predomina la melodia ornamentada.
Hi excelliren John Field, Agata Szymanowska, Fryderyk Chopin i Gabriel Fauré A la fi del s XIX aparegué el nocturn simfònic, creació de Debussy Tres nocturns , 1899
stile rappresentativo
Música
Locució que hom utilitzà per a indicar la monodia acompanyada, de ritme i fraseig lliure, destinada a l’acció dramàtica.
Aparegué al començament de l’òpera Camerata Fiorentina Es tracta d’un cant acompanyat d’una acció escènica i que és concebuda en funció d’una acció dramàtica
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies paral·leles al mig, a sobre o a sota de les quals s’escriu la música (pauta).
Aparegué per primera vegada al segle XIII en manuscrits francesos que copiaven repertori polifònic en aquesta època, i fins al final de l’Edat Mitjana, les línies acostumaven a ser de color vermell
sonatina
Música
Composició instrumental de forma i caràcter similars als de la sonata, però més breu.
Aparegué en els països germànics a la segona meitat del s XVII Durant el classicisme era sinònim de sonata fàcil Al començament del s XX foren nombrosos els compositors que conrearen aquesta forma musical
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina