Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
tematisme/atematisme
Música
Concepcions que engloben, respectivament, aquella música que utilitza el tema com a base estructural i organitzativa del material de l’obra -cas del tematisme- i, per contra, aquella música que en prescindeix -atematisme-.
Com que la música tonal ha estat sempre indissociablement temàtica, els conceptes de tematisme i atematisme no sorgiren com a termes antagònics fins al segle XX, quan la música atonal deixà d’utilitzar progressivament el tema com a base conceptual de l’obra Els primers intents es troben ja en algunes de les obres dodecatòniques d’A Schönberg, per exemple en les Sis petites peces per a piano , opus 19 Fou, però, A Webern qui feu servir per primera vegada les sèries no com a base estructural del tema -tal com feu A Schönberg seguint la tradició de la música tonal- sinó com a nou recurs…
música d’avantguarda
Música
Dit d’aquella música que s’allunya de la tradició i aporta nous plantejaments tècnics i estètics.
En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…
anschlag
Música
Ornament que consisteix en dues notes estranyes a distància de 2a inferior i superior de la nota real.
És semblant a una appoggiatura doble appoggiatura perquè la primera de les notes estranyes ataca en posició mètrica forta, però, a diferència d’aquella, les notes estranyes s’executen més lleugerament que la nota real
música búlgara
Música
Art musical de Bulgària.
Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava s IX Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies Quan Rússia es convertí al cristianisme 988-989 hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes els més antics daten del s XI La tradició…
ritme búlgar
Música
Expressió utilitzada per alguns musicòlegs per a referir-se al que posteriorment l’etnomusicologia ha anomenat ritme aksak.
A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi…
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…
cor
Música
Composició musical destinada a ésser cantada per un cor i, més en particular, aquella que forma part d’una obra més àmplia.
En aquest darrer sentit, no és fins al final del Renaixement, amb algunes formes precursores de l’òpera o la cantata, que es pot parlar pròpiament de cors Les grans formes vocals barroques -oratori, cantata, òpera-, basades en la successió contrastada de fragments relativament breus -àries, recitatius, corals, cors-, acabaren de fixar les característiques del gènere Els grans cors dels oratoris de GF Händel o de les cantates o les passions de JS Bach en són exemples paradigmàtics
In nomine
Música
Composició instrumental anglesa dels segles XVI i XVII que utilitza l’antífona Glo ria tibi Trinitas, inclosa en el ritu Sarum, com a cantus firmus.
El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…
notació catalana
Música
Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del s. IX i perdura fins al s. XIII.
En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan s IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana En el primer període final del s IX i començament del s XI conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen parallel El període d’esplendor s XI i XII, en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat Al s XII la notació catalana conviu alguna vegada fins i tot en un mateix còdex amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella Se'n coneixen a la ratlla d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina