Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
blue note
Música
Cadascuna de les notes obtingudes en rebaixar mig to els graus III, VII i, menys sovint, el V, de l’escala major.
És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis
inflexió
Música
Variació microtonal de l’afinació, en sentit ascendent o descendent, durant l’emissió d’una nota.
També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…
concert
Música
Del verb italià concertare, ’acordar’ o ’arribar a un acord’.
Michael Praetorius Syntagma musicum , 1618 assenyalà la relació del terme amb el seu significat llatí ’lluitar’ o ’confrontar’ Si bé aquesta explicació sembla reflectir amb més exactitud el significat modern de la paraula -obra que confronta un o més instruments solistes a l’orquestra-, és en el sentit de la primera com s’usà, majoritàriament, durant el segle XVII El terme començà a usar-se en sentit musical a Itàlia durant el segle XVI, referit a la conjunció d’efectius vocals o instrumentals heterogenis per a la interpretació d’una obra Exemple 1 - JS Bach Concert de Brandenburg núm 5 en…
afinador
Història
Música
Persona que tenia per ofici de vigilar l’exactitud dels pesos i de les mesures utilitzats en les transaccions mercantils i de corregir-ne qualsevol imperfecció.
A Barcelona era un funcionari municipal fins el 1461 el càrrec fou triennal des d’aleshores esdevingué vitalici
serialisme
Música
Mètode de composició en què un o més aspectes del llenguatge estan determinats per una ordenació inventada prèviament pel compositor.
En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma s V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al s IX La bona tradició manuscrita és dels s IX-XII Hom hi empra lletres, punts i…
tempo
Música
Velocitat a què s’interpreta la música.
La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen…
cànon
Música
Peça en què la melodia d’una veu és imitada (imitació) de manera íntegra per una altra veu o per més d’una.
La veu que inicia el cànon es coneix com a dux 'guia' o antecedent La veu que imita el dux s’anomena comes 'company' o consegüent El cànon presenta -com qualsevol imitació, però en aquest cas de manera sistemàtica- una relació temporal que se suma a la diacrònica melòdica i a la sincrònica harmònica i que pot designar-se com a transcrònica ja que la memòria estableix una relació d’identitat entre diferents moments Dit d’una altra manera, en el cànon, un mateix segment es combina tant diacrònicament com sincrònicament ex 1 El recurs canònic condiciona la forma de la peça, però no la determina…
psicologia de l’audició
Música
Estudi dels fonaments psicològics de la percepció del so i de la música.
Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la melodia, els intervals, els…
ornamentació
Música
Nom aplicat als diversos recursos que tenen per objectiu l’embelliment d’una composició musical.
Consisteixen en diferents tipus de modificacions, convencionals o lliures, dels elements melòdics, rítmics, harmònics o tímbrics essencials El terme abraça nombrosos i variats aspectes en els camps de la composició i de la interpretació tots ells, però, tenen com a tret comú i característic la contribució a l’enriquiment i el desenvolupament de les estructures musicals bàsiques Així, el concepte ornamentació fa referència als diferents tipus de dissonàncies, també anomenades notes estranyes, pertanyents al terreny del contrapunt i l’harmonia nota de pas, brodadura, retard, nota cambiata , i…