Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
virga
Música
Neuma d’una sola nota, amb valor de temps-síl·laba, derivat de l’accent agut i que, en oposició al punctum, indica un so més agut que no el precedent.
En notació gregoriana quadrada esdevé, com el punctum , el punctum quadratum La successió de dues o de tres virgae en una síllaba originà els neumes anomenats bivirga i trivirga , respectivament, que probablement indicaven que els sons havien d’ésser repercutits
bop
Música
Un dels estils principals del jazz.
S’originà cap al 1940 entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Entre aquests intèrprets, cal esmentar Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Bud Powell, Thelonious Monk, Kenny Clarke i Max Roach El bop introduí canvis molt importants en el ritme, la melodia i l’harmonia A més de donar nom a aquest període inicial, el mot s’empra habitualment per a referir-se al jazz evolutiu dels anys 1940-70
nasard
Música
En l’orgue, joc labial de mutació, de la talla de les flautes, amb la qualitat de poder ser afinat en tots els harmònics dels seus sons fonamentals, inclosos els de l’octava.
Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc
música etiòpica
Música
Conjunt de tradicions i de texts musicals del culte litúrgic cristià etiòpic.
El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres i per…
cajun
Música
Dit de la música popular de les zones rurals de l’estat de Louisiana (EUA).
És una barreja de cançó tradicional francesa del s XVIII i música folklòrica dels S dels EUA que s’originà a les àrees pantanoses de l’W de Nova Orleans, on exiliats francesos provinents d’Acàdia Canadà establiren les seves colònies Allí cuidaren zelosament la seva cultura fins que es veié inevitablement influïda per l’anglòfona Tingué el seu màxim desenvolupament durant els anys trenta del segle XX i els seus instruments més emblemàtics són l’acordió introduït el 1920 i el violí L’idioma en què s’interpreten les cançons és una parla dialectal que inclou elements del francès i de…
òpera còmica
Música
Nom amb què hom designa un tipus d’òpera de música més lleugera i el text de la qual, majoritàriament o totalment cantat, és de to més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.
Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el…
hosanna
Música
Aclamació litúrgica de lloança a Déu i al Messies.
D’origen hebreu, era al començament una petició d’auxili 'Ajudeu-nos a obtenir la victòria', salm 118, 25 Convertida en una aclamació messiànica i unida al versicle següent 'Beneït el qui ve en nom del Senyor', es cantava durant la processó amb rams en ocasió de la festa dels Tabernacles Fou en aquesta festa que Jesús fou aclamat en entrar a Jerusalem, fet que recorda el cant de l’hosanna en la processó del diumenge de Rams La litúrgia eucarística l’associa també al cant del sanctus , talment que queden unides en un sol cant la litúrgia angèlica del cel i la litúrgia messiànica del temple de…
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el mateix àmbit i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina