Resultats de la cerca

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó…

De jove s’establí a València, on fou tenor de la catedral 1597-98 En 1598-1600 fou mestre de capella de la catedral de Sogorb És autor de motets i de villancicos , així com d’una Passio in dominica palmarum i d’una Passio segons sant Mateu i sant Joan Deixà també In die Veneris , a quatre veus El 1600 tornà a la catedral de València, on fou organista

Deixà un cèlebre tractat sobre la guitarra Saragossa 1674, molt divulgat, que incloïa una collecció de danses

Escriví música d’església, una Teoría del solfeo 1907 i un Tratado de música para escuelas normales 1911, i edità dues obres d’interès folklòric Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934

A partir del 1907 inicià una brillant carrera en la modalitat de cafè concert El 1911 actuà com a primera figura al teatre Arnau de Barcelona El 1919 debutà a l’Olympia de París, amb La revue des souhaits, i adquirí fama mundial Aquell mateix any es casà, a Biarritz, amb l’escriptor Enrique Gómez Carrillo se'n separà el 1922, i més tard es casà amb Edmond Sayac Actuà a Londres 1920, Berlín, Nova York i Buenos Aires, amb èxits i distincions extraordinaris Cantà sempre en català i en castellà Les seves interpretacions més personals foren La violetera i El relicario , que enregistrà en discs i,…

Vida Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos Amb Francesco Courselle Corselli tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos…

El seu nom real era Miguel Burro Fleta Estudià a Barcelona i a Itàlia debutà a Trieste 1919 amb Francesca da Rimini , de Zandonai Actuà a tot Europa, a Amèrica i a l’Extrem Orient El 1925 es presentà a Barcelona amb Carmen , de Bizet, i el 1926 estrenà Turandot , de Puccini, al Teatro alla Scala de Milà Es retirà el 1935

Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania  des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols  i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del…

Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani

Actuà a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó, on introduí, a partir del 1388, l' escaquer i un repertori de música instrumental, en especial estampides Tingué un paper notable en l’evolució de la música per a tecla