Resultats de la cerca

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet…

Primogènit dels vint-i-un fills d’un militar, debutà 1849 com a director d’orquestra, a Santander Amplià estudis a Itàlia, pensionat per la diputació de Navarra en tornar fou director de l’orquestra del Teatro São João de Porto, on estrenà òperes, com Gonzalo de Córdoba i La renegada 1874, representada també a Venècia Estrenà diverses sarsueles al Teatro del Circo, de Madrid Arran d’una epidèmia de còlera li fou cancellat un contracte per anar a Torí i s’establí a Reus poc abans de morir Deixà també cançons, romances i música religiosa de qualitat

Fou deixeble de Francesc Tàrrega A tretze anys rebé una beca de la Diputació de Castelló per a anar al Conservatori de París Allí estudià amb Brun i Schwartz i es diplomà amb un primer premi en violí De tornada a Castelló, el 1932, hi fundà el conservatori de la ciutat, que dirigí fins el 1936 Fou violí solista de l’Orquestra de València Feu molts concerts per la Península i a l’estranger, incloses les sales Pleyel i Gaveau de París i el Cranz-Hall de Liverpool Publicà un mètode per a l’estudi del violí i escriví algunes composicions per a piano i la suite per a orquestra Escenes…

Estudià al Conservatori de Copenhaguen entre el 1896 i el 1898 Inicià la seva carrera musical tocant com a violinista en diferents orquestres El 1907 abandonà el seu país per anar a ampliar els estudis a Alemanya, Àustria i Itàlia Quan retornà a Dinamarca començà la seva carrera com a director Dirigí l’orquestra de la Societat Euphrosyne 1914-20 i fou assessor musical a la Ràdio Danesa Com a compositor, cal situar-lo en els darrers moments del Romanticisme tardà Mantingué, fins ben avançat el segle XX, un llenguatge musical conservador El seu catàleg, força extens, és compost per…

De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb Teresa Rosmina En tornar no aconseguí reconciliar-se amb Verdi, i morí en la pobresa Solera és autor d’alguns drames lírics, la música dels quals també…

Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques Les suites de danses…

Rebé les primeres classes del seu pare, Jean Tapray, i probablement fou alumne d’un tal Monsieur Dancier, deixeble de D Scarlatti A partir del 1752 exercí les funcions de mâitre de musique a Dole, càrrec que abandonà el 1763 per anar a Besançon, on fou contractat d’organista El 1768 s’establí a París i aviat obtingué un cert reconeixement com a professor de clavicèmbal i piano Les seves qualitats com a intèrpret propiciaren el nomenament d’organista de l’École Royale Militaire el 1776 A més, també destacà com a solista en diverses aparicions al Concert Spirituel Del seu catàleg…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart…

Es llicencià en dret Fou un dels representants de la bohèmia intellectual Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, “La Publicitat” i “El Be Negre” Se n'hagué d’anar el 1936, i fou empresonat a l’Espanya franquista Poeta noucentista, publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, amb data del 1937 Edità Resum de poètica catalana 1932, en collaboració amb Serra i Baldó, Francesca Bonnemaison de Verdaguer 1972, juntament amb Maria Cinta Balagué, les memòries Trenta anys de vida catalana 1969 i Ésser català no és fàcil 1971 i, amb la seva muller,…