Resultats de la cerca

Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna de…

Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…

La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu,…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué sentint un…

De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del…

Després d’estudiar al Conservatori de Leipzig, inicià la carrera musical com a violinista, i el 1953 debutà com a director d’orquestra El 1958 fou nomenat director musical de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1962, any en què assumí la titularitat de l’Orquestra del Teatre de Schwerin A partir de llavors dirigí diverses orquestres alemanyes i de l’est europeu El 1971 demanà asil polític a Suècia, on actuà regularment al capdavant de formacions orquestrals del país El 1972 es feu càrrec de la direcció de l’Òpera de Kiel, a l’Alemanya Occidental, i entre el 1979 i el 1981 fou…

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la…

Vida La seva passió per la música, especialment per la sardana, el dugué a ser redactor en cap de la revista setmanal La Sardana  entre el 1921 i el 1928, i a publicar el llibre De la sardana  1925 Fou director i únic redactor dels Fulls musicals , butlletí de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona en fou portaveu, en el qual collaboraren artistes del moment, com ara Josep Obiols, Francesc Xavier Nogués o Josep de Togores Traduí el llibre La vida de Beethoven , de Romain Rolland Durant més de quaranta anys mantingué una estreta amistat amb Eduard Toldrà, que sovint li demanà…

Un dels compositors més influents en la vida musical basca i hispànica de la segona meitat del segle XIX Es formà com a nen cantor, i estudià orgue a Saragossa amb R Ferreñac A setze anys obtingué la plaça d’organista a Borja i el 1809 ocupà la de Tafalla, que havia estat refusada per Francesc Andreví Posteriorment és documentat com a organista a Calataiud, fins que el 1830 guanyà per oposició la plaça d’organista a la basílica de Santiago, a Bilbao, on al cap de poc fou nomenat també mestre de capella i on romangué fins el 1882, que demanà la jubilació Cal considerar la…