Resultats de la cerca

Tot i patir una malaltia ocular greu, estudià composició amb KB Jirák al Conservatori de Praga i assistí a les classes magistrals de J Suk 1924-29 Molt vinculat al Teatre Lliure de Praga, quan aquest fou dissolt després de l’acord de Munic, emigrà als EUA, el 1939 A Nova York fundà i dirigí el Grup Coral Txecoslovac La seva música és una mostra clara de l’expressionisme d’entreguerres Les seves sàtires musicals per al Teatre Lliure contra el feixisme i el nazisme, en la línia dels intellectuals d’esquerra, beuen de les fonts del jazz , dels musicals i de la…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Sofia Puche Fundà els grups de jazz Catalònia 1977, Onix 1983, Ictus 1987 i el seu propi trio Lluís Vidal Trio, així com el grup de tangos Araca 1995 L’any 1985, juntament amb Josep Pons i Viladomat  i Jaume Cortadellas, creà l’ Orquestra de Cambra Teatre Lliure , de la qual fou director artístic Ha escrit música per al cinema, per al teatre i ha compost nombroses obres, i també ha fet arranjaments per a big-band , orquestra i formacions diverses La seva discografia comprèn una quarantena d’enregistraments, entre les quals cal mencionar …

Cursà la carrera de piano, com a alumne lliure, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà a l’École Normale de París amb Luis de Moura Castro i Aquiles Delle Vigne, a l’escola superior de música Reina Sofía de Madrid amb Dmitri Bashkirov, i al conservatori Richard Strauss de Munic El 2006 obtingué el primer premi en la 52a edició del concurs internacional de música Maria Canals de Barcelona Ofereix concerts per tot Europa

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Manlleu i posteriorment al Conservatori del Liceu 1906-07 Fundà una acadèmia de música a Barcelona, La Colosal És autor d’un miler de títols que abracen des de sardanes a cuplets, sarsueles, pasdobles i tangos Entre d’altres, és autor de les sardanes Catalunya plora , dedicada a la mort d’Àngel Guimerà, La sardana republicana , Empordà lliure i La sardana d’en Manelic , i del tango Fumando espero 1923 Fou germà de l’escultor Josep Viladomat

Príncep de Venosa Es casà el 1586 amb la seva cosina Maria d’Ávalos, matrimoni que acabà tràgicament amb la mort de la muller i del seu amant Contragué noves núpcies amb Elionor d’Este, filla del duc de Ferrara Residí a Ferrara fins el 1595, que tornà a Nàpols Escriví madrigals a cinc veus continguts en sis llibres 1594-1611 i d’altres a sis veus, canzonette i obres religioses, com dos llibres de Sacrae cantiones 1603 El seu cromatisme audaç és posat al servei d’una expressió molt lliure

Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Des del 1987 és solista d’arpa…

De formació autodidàctica en un principi, posteriorment estudià al conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana, on fou assistent de Juan Orrego Salas Estret collaborador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, també s’ha apropat molt a la música popular al costat d’artistes com Maria del Mar Bonet, Toti Soler o Ovidi Montllor És autor d’obres per a guitarra, formacions de cambra, veu i orquestra, entre les quals hi ha Suite de Santa Fe 1995, Concert per a orquestra 2003 i les cantates La casa entre les flors 2002 i La tonalitat de l’infinit 2005, ambdues amb lletra…

Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del…

Visqué a Florència del 1670 al 1673 De tornada a Alemanya, entrà al servei de l’elector de Saxònia a Dresden com a primer violinista de cambra El 1681 es traslladà a Magúncia, on romangué fins a la seva mort Juntament amb HIF von Biber, Walther fou el violinista i compositor més important de la seva època a Alemanya i Àustria Escriví dues colleccions de música per a violí, titulades Scherzi da violino solo con il basso continuo 1676 i Hortulus chelicus 1688, on s’aprecia la seva escriptura virtuosística amb dobles i triples cordes Moltes obres dels seus Scherzi són compostes en forma …

Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els motets com les…