Resultats de la cerca

Conta la Vida de Cabestany que estigué enamorat de Saurimonda, la muller de Ramon de Castell-Rosselló gelós, el marit feu matar Guillem i donà el seu cor com a menja a Saurimonda, la qual, en saber-ho, se suïcidà S’han conservat nou cançons seves, totes sense música

El 1780 anà a París, i l’any següent debutà al Concert Spirituel Nomenat primer corn de l’Òpera 1786, ocupà aquesta mateixa posició a la capella reial de Berlín i realitzà nombroses gires per Alemanya i els Països Baixos Vers el 1800 tornà a París, on, segons algunes referències, se suïcidà Lebrun fou un dels principals intèrprets de trompa del seu temps en millorà considerablement la tècnica d’execució i fins i tot en canvià el disseny per tal que, eliminant les rugositats de la tubuladura amb un recobriment de laca, produís un so més nítid Escriví també concerts i peces per a aquest…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i a Klosterneuburg, i posteriorment fou director coral a Florisdorf, mentre alternava aquesta tasca i la docència com a professor de cant a Viena El 1924 fou nomenat director musical del Teatre de Baden i del 1926 al 1931 exercí la direcció orquestral a Graz Fou un convidat assidu de la Societat d’Amics de la Música de Viena Director dels Wiener Singverein del 1935 al 1938, aquest darrer any obtingué el càrrec de director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que ocupà fins el 1945 A conseqüència de les seves simpaties amb el règim hitlerià, acabada la…

Estudià amb Domenico Foroni a Verona i des d’un principi s’interessà especialment per la composició d’òperes Lina , 1840 Es traslladà a Amsterdam, on dirigí el Teatre Italià fins el 1845, any en què retornà a Itàlia per dedicar-se bàsicament a la docència i a la composició Fiorina , 1850 Tutti in maschera , 1856 A partir del 1868 treballà a Torí com a director del Liceo Musicale i de l’Orquestra del Teatre Regio, on portà a terme algunes estrenes italianes d’òperes de J Massenet, K Goldmark, Ch Gounod, etc El 1872 fundà els Concerti Sinfonici Popolari, per mitjà dels quals divulgà la música…

Ingressà al cor de la capella reial, aleshores sota la direcció del compositor i organista John Blow, on està documentat el 1685 Entre el 1692 i el 1695 fou organista al Winchester College i el 1699 fou nomenat organista de la catedral de Saint Paul de Londres Cinc anys més tard esdevingué mestre del cor, i poc després compartí el càrrec d’organista de la capella reial amb William Croft fins el 1707, any en què se suïcidà Clarke compongué música religiosa, odes, cançons, música incidental per a teatre i peces instrumentals Aconseguí la seva reputació com a compositor d' anthems , molts dels…

Rebé del seu pare les primeres nocions de música Després ingressà al Gymnasium de Praga i continuà els estudis musicals pel seu compte violoncel, orgue i teoria Fou mestre d’escola a Mníšek 1786-88 i tot seguit es feu càrrec de la capella de Rožmitál, on fou kantor des del 1788 fins al 1815, que se suïcidà La seva considerable obra és una mostra típica de la darreria del segle XVIII, amb una clara deriva cap a l’estil mozartià És considerat un dels compositors més representatius de la música bohèmia Són molt conegudes les seves peces i els cants de Nadal, amb una notable presència d’elements…

Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i cassets…

Vida Estudià música amb Jommelli i Cafaro al Conservatori de Nàpols El 1772 tornà a Cremona per estrenar-hi la seva primera òpera, Julio Sabino Després de viure un temps a Florència, l’any 1775 s’establí a París, on exercí de clavecinista al Théâtre Italien i adquirí fama com a compositor d' opéra comique Retornà a Itàlia el 1778, i fins el 1793 hi estrenà una cinquantena d’òperes, tant de gènere còmic com seriós, entre les quals destaca La villanella rapita , estrenada a Florència el 1783 El 1785 fou nomenat segon organista de Sant Marc de Venècia, càrrec que ostentà oficialment fins el…

Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…