Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Thomas Mann
Música
Escriptor alemany.
Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intellectuals i…
Gustave Samazeuilh
Música
Compositor i crític musical francès.
Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica…
Paul -Louis-Charles-Marie Claudel
Música
Escriptor francès.
Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració el ballet L’homme et son désir 1918 fou compost entre tots dos Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée 1919, L’annonce faite à Marie 1934 i els 7 poèmes de la connaissance de l’Est 1913 de…
Ivar Christian Hallström
Música
Pianista i compositor suec.
Deixeble dels pianistes CA Stein i E Passy, fou un dels compositors nacionalistes suecs més destacats del segle XIX Estudià dret a Uppsala, i en aquella estada compongué, conjuntament amb el príncep Gustau de Suècia, l’òpera La dama blanca de Drottningholm , estrenada a Estocolm el 1848 Professionalment fou bibliotecari del príncep Òscar des del 1853 i director de l’escola de música de Lindblad entre el 1861 i el 1872 A part de les seves tasques pedagògiques, la intervenció com a assistent a la Reial Òpera d’Estocolm i les seves composicions vocals, és conegut per les seves òperes, sobretot…
Georges Bizet
Música
Compositor francès.
Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan reeixida, i…
Alfonsina Janés i Nadal
Música
Germanista catalana.
Vida El 1966 es llicencià en filosofia i lletres, secció filologia moderna, a la Universitat de Barcelona, i el 1975 obtingué el grau de doctora de la mateixa especialitat Des de llavors ha ensenyat llengua alemanya en diferents institucions de Barcelona i, des del 1984, és professora titular del departament de filologia anglesa i alemanya de la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de literatura i cultura alemanyes A més d’una gran tasca com a traductora i editora de l’obra de nombrosos autors alemanys, entre els quals JW Goethe, com a investigadora ha estudiat els textos de les…
Josep de Letamendi i de Manjarrés
Música
Compositor, musicògraf, pintor i metge català.
Fou un dels introductors de la música de R Wagner a Catalunya Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Cursà estudis de medicina 1845-52 i el 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la professió mèdica i arribà a ésser degà del Collegi de Sant Carles i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina També mostrà els…
Josep de Letamendi i de Manjarrés
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura catalana
Música
Metge, filòsof, músic, pintor i poeta.
Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1857 obtingué la càtedra d’anatomia a la Universitat de Barcelona Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics Personalitat polifacètica, s’interessà pels problemes econòmics i culturals del seu temps Estigué vinculat a la Renaixença, i presidí els Jocs Florals del 1872 escriví poemes en català i influí en el wagnerisme de Joaquim Marsillach i Lleonart Era un mestre d’oratòria brillant, i tingué una remarcable influència entre els seus contemporanis…
Antoni Fargas i Soler
Literatura catalana
Música
Compositor i crític musical.
Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…
, ,
Richard Wagner
© Fototeca.cat / D. Campos
Música
Compositor alemany.
No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…