Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
missa de Barcelona
Música
Nom donat per alguns musicòlegs a un conjunt de peces polifòniques del s XIV, del repertori de la capella pontifícia d’Avinyó.
Alguns fragments són tropats, mentre que en d’altres és emprat l' hoquetus , procediment característic de l' ars nova francesa
Orquestra Filharmònica de Berlín
Música
Orquestra fundada el 1882 per alguns músics de la Bilsesche Kapelle.
Després d’un període inicial, en foren directors principals, successivament, Hans von Bülow 1887-95, Arthur Nikisch 1895-1905 i Wilhelm Furtwängler 1905-1954, que aconseguiren de l’orquestra l’homogeneïtat i la precisa coordinació entre els músics que l’havien de fer famosa Del 1885 al 1911, a banda de la temporada normal, interpretà anualment un cicle de concerts d’estiu a la localitat de Scheveningen Països Baixos A la postguerra, Herbert von Karajan 1954-1989 intensificà la projecció mundial de la formació gràcies a l’ambició de les interpretacions, una certa teatralitat i una acusada…
Orquestra del Concertgebouw
Música
Orquestra fundada a Amsterdam el 1888 com a pròpia del Concertgebouw, magnífica sala de concerts inaugurada a la ciutat alguns mesos abans.
El 1988, coincidint amb el seu primer centenari, afegí el qualificatiu de Reial al seu nom El seu primer director fou Willem Kes 1888-95, a qui seguiren Willem Mengelberg 1895-1945, Eduard van Beinum 1945-59 i Bernard Haitink 1963-88 Des del 1988 l’orquestra és sota les ordres de Riccardo Chailly, el primer director de la formació que no és holandès B Haitink n’és director honorífic des del 1999, i N Harnoncourt, director convidat honorífic des del 2000 En el variat repertori de la Reial Orquestra del Concertgebouw RCO destaca particularment la interpretació d’obres del darrer Romanticisme,…
Diabolus in Musica
Música
Conjunt musical fundat a Barcelona pel seu director, Joan Guinjoan i Gispert i per Juli Panyella, actiu entre el 1965 i el 1987.
El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i…
,
Càntics catalans
Música
Recull de càntics en català, versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà el 1820.
Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses
Neue Sachlichkeit
Música
Expressió introduïda l’any 1924 per Gustav F. Hartlaub, director del Kunsthall de Mannheim, per a denominar la tendència de diversos pintors alemanys d’entreguerres (G. Grosz, O. Dix, M. Beckmann, etc.) a defugir tant l’expressionisme com l’art abstracte a l’hora de reflectir la realitat que els envoltava, i que es pot traduir per ’nova objectivitat'.
El moviment es manifestà també en la literatura alemanya B Brecht, E Toller, H Mann, etc Encara que s’hi poden trobar afinitats amb l’expressionisme, la seva cerca d’una imatge lúcida i desencantada, eventualment cínica fins a la deformació grotesca, del món real, no mediada per la seva subjectivitat, els en diferencia determinats artistes, però, poden haver representat totes dues tendències En música es donen característiques semblants en alguns dels compositors de l’àmbit germànic del moment Les collaboracions de Kurt Weill amb B Brecht demostren l’afinitat d’alguns…
Segona Escola de Viena
Música
Denominació usada normalment per al cercle format per A. Schönberg i els seus deixebles abans de l’emigració del mestre a Amèrica.
La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert Gerhard, alumne seu…
La flauta màgica
Música
Òpera de Mozart, sobre un text alemany d’E.J Schickaneder i L. Giese cke, estrenada a Viena el 1791.
L’argument, complicat i d’aspecte absurd, és una apologia de la francmaçoneria, a la qual pertanyien Mozart i Schickaneder Mozart en basà alguns fragments en cançons populars, i per a la resta escriví àries, marxes, cors i concertants, d’una bellesa insuperable
Escola Veneciana
Música
Nom donat a un grup de compositors, alguns d’origen francoflamenc, d’altres, italians, actius a Venècia durant la segona meitat del segle XVI i el principi del segle XVII.
La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562 La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i Andrea Gabrieli i pels altres…
Sturm und Drang
Música
Corrent estètic del Classicismeprovinent de la literatura alemanya al qual molts musicòlegs adscriuen algunes manifestacions romàntiques, com l’expressió vigorosa, i fins i tot violenta, de les emocions.
El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial i que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina