Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…
Festival de Música Altaveu
Música
Festival de música celebrat anualment a Sant Boi de Llobregat durant dos o tres dies de la primera quinzena de setembre des del 1989.
Creat a iniciativa de l’Ajuntament de la ciutat, que n'és l’organitzador, hi presenta grups i intèrprets dels PaïsosCatalans, tant consagrats com per als que s’inicien Des d’uns inicis amb un pes significatiu de la Nova Cançó Ovidi Montllor, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, etc ha evolucionat fins a esdevenir acusadament eclèctic, i abastar des del jazz fins a la cançó d’autor en sentit ampli, passant pel rock i el pop , la música popular tradicional, la salsa , el flamenc i els gèneres més experimentals S'hi atorguen els premis Altaveu…
wagnerisme
Música
Nom donat al corrent dramaticomusical que s’estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l’obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.
Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una…
cançó de Mambrú
Música
Cançó popular que fa referència a John Churchill
, duc de Marlborough (d’on procedeix, deformat, el nom de Mambrú), i als seus fets d’armes.
Data del 1722 o del 1709, i ha estat molt divulgada a França, Castella i elsPaïsosCatalans
paleografia musical
Música
Branca de la musicologia que té per objecte la lectura, la transcripció i la interpretació adequada dels antics sistemes de notació musical anteriors a la proporcional o mesurada.
Té una importància especial en l’estudi de l’antic cant litúrgic Fou justament sota el títol de Paléographie musicale que els benedictins de Solesmes J&Pothier i A&Mocquerau iniciaren la collecció de facsímils dels principals manuscrits de cant gregorià, ambrosià, mossàrab i gallicà Als PaïsosCatalans es destaquen els estudis de Gregori Suñol, Higini Anglès i Miquel Altisent
madrigal
Música
Cançó amb text profà, quasi sempre a dues veus que contrasten i que sovint alternen amb instruments.
Aparegué a Florència al primer terç del s XIV En foren els principals conreadors G da Cascia, Gherardello, P da Firenze, J da Bologna i F Landini Als PaïsosCatalans aquesta forma musical fou conreada per Pere Alberc Vila, Joan Brudieu 1585 i Mateu Fletxa el Jove 1568
Joan Gual i Torras
Música
Baríton.
El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Madama Butterfly , de Puccini, i Rigoletto , de Verdi Actuà als PaïsosCatalans i a l’Amèrica Llatina Posteriorment interpretà sarsueles, i aconseguí els premis nacionals de teatre 1952 i 1954 A partir del 1954 realitzà 5 gires pel continent americà i fundà l’Agrupació Lírica Joan Gual
Tradicionàrius
Música
Nom amb què es coneix el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, nascut a Barcelona l’any 1987 gràcies a un col·lectiu de músics de folk encapçalat per Jordi Fàbregas.
La iniciativa, celebrada per primer cop el 15 de gener de 1988 amb un recital de Jaume Arnella i un ball popular amenitzat per Els Ministrers al bar del centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia de Barcelona, conegut des del 1993 com CAT Centre Artesà Tradicionàrius, es creà amb l’objectiu de recuperar el llegat de la música popular dels PaïsosCatalans i de construir un circuit de música en directe que situés aquest gènere musical en el mercat discogràfic El festival ha esdevingut el de més seguiment i ressò del seu gènere de tots els que s…
Obrint Pas

Obrint Pas
© Obrint Pas / Llibert Peiró
Música
Grup musical.
Nasqué el 1993 a l’Institut Benlliure de la ciutat de València, i aviat es consolidà com un grup de referència en tot l’àmbit dels PaïsosCatalans La seva música fusiona reggae , ska i música tradicional valenciana Obrint Pas integra en la seva música la tradició, la cultura popular, els ritmes més subversius i un clar compromís social Amb la dolçaina com a element característic, la banda s’ha obert camí arreu dels PaïsosCatalans, del País Basc i d’Europa Ha enregistrat tres maquetes, Obrint Pas 1994, La nostra hora 1994 i…
Francesc Basil i Oliveras
Música
Pianista i compositor de sardanes.
Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als PaïsosCatalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina