Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Bartolomé Escobedo
Música
Cristianisme
Compositor i sacerdot castellà.
Fou cantor a la catedral de Salamanca abans d’esdevenir membre del cor papal a Roma, on estigué actiu entre el 1536 i el 1541 i entre el 1545 i el 1554 A la Capella Sixtina estigué en contacte amb Cristóbal de Morales i Juan Escribano Participà com a jutge en les disputes sobre els modes grecs que mantingueren Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551 Ocasionalment s’ocupà del magisteri de capella de la infanta Joana de Castella Es retirà i retornà a Castella el 1554 amb un benefici a la catedral de Segòvia La seva obra musical inclou dues misses, una de les quals a sis veus…
,
Francesc Morera i Cots
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…
Marturià Prats
Música
Compositor i orguener català.
Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar 1514 Gaudí…
Gracià Raynell
Música
Xantre i trobador franciscà.
Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sollicità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’Alloça quatre anys més tard…
Benet Traver i Garcia
Música
Compositor, organista i musicògraf valencià.
Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los…
Benny Goodman
Música
Clarinetista, compositor i líder de banda nord-americà.
Tingué un formació clàssica, i a dotze anys debutà com a professional a Chicago, collaborant amb alguns dels millors músics de l’època El 1928 es traslladà a Nova York integrat a la banda de Ben Pollack El 1934 organitzà la seva primera big-band , que amb el benefici dels arranjaments de Fletcher Henderson tingué un èxit immediat i es mantingué com l’orquestra més popular de l’època swing Al mateix temps, Goodman actuà i gravà amb formacions de combo , trio i grups de fins a set components, en companyia de Teddy Wilson, Lionel Hampton, Cootie Williams, Charlie Christian i molts d’altres…
Esa-Pekka Salonen
Música
Compositor i director d’orquestra finlandès.
Es formà musicalment a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara i inicià una carrera com a compositor Molt interessat en la direcció d’orquestra, anà a Itàlia per estudiar amb F Donatoni, a Siena, i amb N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Obtingué un ressonant èxit el 1983 quan substituí M Tilson Thomas al capdavant de la Philharmonia Orchestra de Londres, amb la Tercera Simfonia de G Mahler al programa Entre el 1985 i el 1994…
James Brown
Música
Cantant de soul nord-americà.
En la seva infància humil escoltà rhythm-and-blues i gòspel Començà a cantar gòspel el 1952 i després conreà la música d’estil soul , amb la qual assolí grans èxits durant la dècada de 1960 Als vint-i-tres anys enregistrà la primera cançó Please, Please, Please 1958 Tingué un impacte molt fort, que es confirmà amb el disc autofinançat Live at the Apollo 1963, un dels primers LP gravats en directe, i Mr Dynamite 1963 Avançat al seu temps, donà energia, intensitat i passió al ritme, i influí tota la música popular des d’aleshores La seva època d’or fou a mitjan dècada dels seixanta, amb temes…
,
Francesco Antonio Bonporti
Música
Compositor i violinista italià.
Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí…
Ernst Wilhelm Wolf
Música
Organista, director i compositor alemany.
Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’installà a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de CPE Bach, per bé que intentà distanciar-se’…