Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
fals bordó
Música
Tècnica de composició apareguda a França durant el segle XV consistent a afegir dues veus per sota d’un cantus firmus a distància de 4a i de 6a, tot obtenint un moviment paral·lel de les tres veus emmarcat per acords d’8a i 5a.
Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un…
Albert Llanas i Rich
Música
Compositor català.
Vida Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué el premi d’honor en les disciplines d’instrumentació i composició Amplià estudis amb Josep Soler i Franco Donatoni Professor al Conservatori de Tarragona del 1983 al 1985, aquest darrer any es traslladà al Conservatori de Barcelona Alternant l’activitat pedagògica i la creació musical, la gran inflexió de Llanas com a compositor tingué lloc el 1984 en ser seleccionat el seu Trio BXR1 al prestigiós Premi Musicians Accord Aquesta selecció li permeté veure estrenada l’obra al Carnegie Recital Hall de Nova York el…
contrapunt
Música
Tècnica de composició musical que consisteix en la superposició i oposició de línies melòdiques.
El mot contrapunctus vol dir ‘punt contra punt’, o sia, nota contra nota i, per extensió, melodia contra melodia L’escriptura contrapuntística es desenvolupà ensems amb la polifonia a partir del s IX El primer exemple històric en què dues melodies s’independitzen de la relació intervàllica constant és la invocació Rex coeli, Domine d’Hucbald de Saint-Amand s IX les veus parteixen de l’uníson, se separen fins a la distància de quarta i acaben una altra vegada a l’uníson Aquestes divergència i convergència moviment contrari es concretaren en l' organum i en el discantus, on és practicat l’…
Josep Casanovas i Puig
Música
Compositor i crític català.
Vida Format al Conservatori del Liceu, on estudià violí i composició, compaginà els estudis musicals amb la carrera de dret i exercí d’advocat a Barcelona Deixeble de C Taltabull, fou membre del Cercle Manuel de Falla de Barcelona des de la creació d’aquesta institució S’interessà bàsicament per la música de cambra i el lied , però també conreà altres gèneres, com ara la música per a orquestra En aquest darrer camp destaquen la Simfonia per a cordes 1957 i els Moviments concertants 1974 Al començament de la seva trajectòria s’inclinà per un llenguatge atonal i gradualment el seu interès es…
polifonia
Música
Terme que descriu la música composta per diferents línies melòdiques que mantenen relacions divergents en alguns dels paràmetres musicals, com ara el rítmic o el melòdic (contrapunt 1).
Amb el terme polifonia també es denota una combinació de veus en què no n’hi ha cap que, de manera sistemàtica, ocupi una posició predominant per sobre de les altres En aquest sentit, la polifonia es distingeix tant de la monodia música formada per una sola línia melòdica com de l’homofonia música formada per la combinació d’una part principal i d’un acompanyament Totes tres representen les principals possibilitats de combinacions contrapuntístiques Cal remarcar, però, que el fet que l’estudi del contrapunt s’hagi concentrat principalment en el tram polifònic ha originat que les…
Johannes Christoph Demantius
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida Estudià a Wittenberg Saxònia i a Leipzig Segurament allí entrà en contacte amb Sethus Calvisius El 1597 esdevingué cantor a Zittau, i a partir del 1604 a Freiberg, on restà fins a la seva mort al servei de l’església luterana i del municipi Fou un compositor molt prolífic, tant de música sacra com profana El seu estil es mantingué molt lligat a les pràctiques contrapuntístiques de la generació precedent Escriví una Passió alemanya segons sant Joan a sis veus 1631, motets en llatí i en alemany i molta música ocasional Algunes de les seves colleccions de motets més importants…
consonància/dissonància
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Termes relatius i oposats amb què es qualifiquen els intervals o els acords.
Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…
pandiatonisme
Música
Terme encunyat per N. Slonimsky en el seu llibre Music since 1900 (1938) per a designar la lliure utilització de les set notes de l’escala diatònica sense les restriccions melòdiques, harmòniques o contrapuntístiques pròpies de l’harmonia funcional.
Amb aquest terme, Slonimsky pretén descriure aspectes tècnics i estilístics d’autors com ara S Prokov’ef, I Stravinsky o D Šostakovič vegeu l’exemple 6b d’ harmonia
Philippe de Monte
Música
Compositor flamenc.
Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella privada de…
William Crotch
Música
Compositor, organista, teòric anglès, autèntic nen prodigi de la música.
Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per AC Schomberg…