Resultats de la cerca

Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora

Deixeble de Paul Dukas 1925-33, és autor d’una de les cançons més cèlebres del s XX, Estrellita També escriví un concert per a piano i orquestra 1912, una Balada mexicana 1918, Chapultepec 1929, Ferial 1940, per a orquestra, i el cèlebre Concierto del sur 1941, per a guitarra i orquestra

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical descriptiu, i la…

Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la direcció de…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Fou flautista de l’Orquestra Pau Casals i hi actuà com a solista en concerts a Barcelona i París Posteriorment ho fou de la Banda Municipal de Barcelona i de l’Orquestra Municipal, així com de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona

Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música religiosa—, el…

Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert  i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià— Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà o cantoret al Collegi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys Fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida— El 1848…

Fill del compositor Marià Plasència i Valls, i forma part d’una nissaga de músics juntament amb els seus oncles  Lambert i Joan Baptista  Estudià al Conservatori de València i, encara molt jove, obtingué una plaça d’organista a Sant Bartomeu Vers el 1886 ocupà el càrrec d’organista al Collegi del Corpus Christi Allí tingué una gran acceptació entre els superiors del collegi, que lloaren les seves composicions i la seva tasca Conegué i tractà Salvador Giner Tot i que s’interessà per les noves aportacions en el llenguatge musical, en les seves obres pesà més la formació conservadora que havia…

Estudià a Barcelona amb Antoni Colomé, del Centre de Cultura Musical, i debutà a l’Associació de Música Da Camera de Barcelona 1913 S’especialitzà en el lied i collaborà, entre d’altres, amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net Participà en l’estrena a la capital catalana d’ El amor brujo , sota la direcció del mateix Manuel de Falla El 1924, acompanyada al piano per Igor Stravinsky, oferí un recital a l’Ateneu Barcelonès i l’any següent prengué part en un concert de l’Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Richard Strauss El 1928 intervingué en les audicions…