Resultats de la cerca

Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX

Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia ja en el Codex Alexandrinus del segle V, sovint amb cinc odes més Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents Càntic de Moisès Èxode 15,1-19, Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma Deuteronomi 32,1-43, Pregària d’Anna, mare de Samuel 1Sa 2,1-10, Pregària d’Habacuc Habacuc 3,2-19, Pregària d’Isaïes Isaïes 26,9-20, Pregària de Jonàs Jonàs 2,3-10, Pregària dels tres joves Daniel 3,26-45, Càntic dels tres…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les arpes-llaüt La caixa de ressonància és formada per mitja carbassa buida sobre la qual hi ha estesa una pell tibant Les cordes són fixades a un mànec cilíndric de fusta mitjançant tires de cuir que en permeten l’afinació Un pont de fusta de considerable alçada, amb osques laterals, és fixat sobre la pell de la caixa de manera que les cordes es disposin a ambdós costats, en parallel i formant un pla perpendicular amb la caixa, la qual cosa pot fer considerar la kora com a arpa doble Les cordes -vint-i-una onze a la banda…

Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte desaparegueren…

S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A Willaert i R…

El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…

Els termes tono , tonada i sonada foren utilitzats indistintament en contraposició al de villancico Inicialment es tractava generalment d’una cançó per a una sola veu, però al llarg dels segles XVII i XVIII esdevingueren populars els tonos i tonadas per a dues o més veus Durant la primera meitat del segle XVII, afegint un adjectiu a la paraula tono es crearen diverses fórmules per a caracteritzar una cançó tono nuevo oposat a tono viejo per a assenyalar la popularitat d’una cançó, tono humano davant tono divino per a distingir el seu caràcter secular o sacre, tono a lo divino per a anomenar…

Fou coneguda també com a ottava rima Els tipus més comuns de strambotto , formats per versos endecasíllabs, són l' strambotto o ottava siciliana o napolitana AB AB AB AB, utilitzada al segle XVII per les arie siciliane siciliana l' ottava toscana AB AB AB CC, emprada en les composicions musicals dels segles XV i XVI, i la sestina toscana AB AB CC Tot i que al final del segle XV esdevingué una de les formes adoptades per la frottola , es mantingué com a forma musical per ella mateixa durant cent anys més Usualment s’escrivia per a una sola veu amb acompanyament, amb preludi i postludi o…

Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental