Resultats de la cerca
Es mostren 13962 resultats
ària
Música
Peça per a veu solista i acompanyament instrumental, primordialment melòdica i de caràcter líric.
Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
Romà Escalas i Llimona
Música
Flautista i musicòleg.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…
,
música de Flandes
Música
Música desenvolupada a Flandes.
Correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a les dues províncies belgues de Flandes i al sector continental de la Zelanda Neerlandesa Música culta Vegeu Bèlgica , Escola Francoflamenca Música tradicional La religió i la llengua han tingut un paper fonamental en la definició de les formes de la música tradicional d’aquesta regió Els flamencs, que parlen un dialecte neerlandès i són de religió catòlica, es diferencien dels seus veïns meridionals per l’idioma i dels holandesos del nord per la religió Això ha produït un cert grau d’aïllament respecte als països del voltant i…
música francmaçònica
Música
Música relacionada amb els rituals o els ideals de la francmaçoneria, associació secreta internacional apareguda a Europa a la primera meitat del segle XVIII que professa els principis de fraternitat mútua i de racionalisme.
La francmaçoneria suposà per a molts compositors un ideal de construcció d’un nou ens social estructurat sobre la base de la saviesa, la raó i la naturalesa Compositors com FAD Philidor, JG Naumann, WA Mozart, FJ Haydn, L van Beethoven, F Liszt, L Spohr, G Puccini, A Boito i JP Sousa formaren part d’alguna lògia En la celebració d’actes i rituals maçònics era habitual la presència d’obres musicals, bàsicament himnes, on s’exaltaven alguns dels seus ideals En ocasions, però, elements provinents de les obres francmaçòniques passaren a altres peces musicals no destinades directament a un ús…
inversió
Música
Estat d’un acord que té com a baix una nota diferent a la fonamental.
Quan en el baix es troba la 3a es parla de 1a inversió o acord de sexta quan es troba la 5a es parla de 2a inversió o acord de sexta i quarta es parla de 3a inversió o acord de segona quan la nota més greu és la 7a vegeu l’ex 3 d’ acord La presència de les inversions, que en funció del context sintàctic poden tenir diferents interpretacions acord de sexta , acord de sexta i quarta , suposa una important font de variació i riquesa harmòniques, ja que un mateix acord presenta, segons els seus estats, sonoritats diferents D’altra banda, les inversions amplien notablement les possibilitats…
resolució
Música
Moviment melòdic mitjançant el qual una nota dissonant es desplaça cap a una nota consonant situada normalment a una 2a descendent (nota estranya/nota real, consonància/dissonància).
La resolució té lloc sobre el mateix acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen contrapuntístic retard, appoggiatura I té lloc sobre el següent acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen harmònic 7a, 9a, etc D’altra banda, la resolució pot ser indirecta quan la nota consonant apareix en una altra veu diferent de la que percudia la dissonància, anticipada quan apareix abans que es produeixi el canvi d’acord pertinent o diferida quan la resolució no segueix de manera immediata la dissonància
blue note
Música
Cadascuna de les notes obtingudes en rebaixar mig to els graus III, VII i, menys sovint, el V, de l’escala major.
És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis
August Algueró i Dasca
Música
Compositor, arranjador i director d’orquestra.
Vida Fill d’ Augusto Algueró Algueró Simultaniejà els estudis de medicina amb els de música al Conservatori Municipal de Barcelona, i es decantà per la professió musical Fou un dels compositors catalans de música lleugera més prolífics del segle XX, i s’especialitzà sobretot en el gènere melòdic i romàntic, en el qual compongué des dels anys seixanta un gran nombre de cançons que interpretaren cantants de gran projecció a l’Estat espanyol, entre d’altres Carmen Sevilla , amb qui estigué casat 1961-74, Karina, Mari Trini, etc Entre els seus èxits destaquen Penélope 1969, que cantà Joan…
,
Milij Aleksejevič Balakirev
Música
Compositor i pianista rus.
Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…