Resultats de la cerca

També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons que es troben…

També s’anomena sèptima o setena abreujat 7a la setena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 7a M té onze semitons do 3 -si 3 , la 7a m en té deu do 3 -si♭3, la 7a aug en té dotze do 3 -si♯ 3 i la 7a dis té nou semitons do♯ 3 -si♭ 3

També s’anomena sexta o sisena abreujat 6a la sisena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 6a M té nou semitons do 3 -la 3 , la 6a m en té vuit do 3 -la♭ 3 , la 6a aug en té deu do 3 -la♯ 3 i la 6a dis té set semitons do♯ 3 -la♭ 3

També s’anomena quinta abreujat 5a la cinquena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 5a J té set semitons do 3 -sol 3 , la 5a aug té vuit semitons do 3 -sol♯ 3 , i la 5a dis, sis semitons do 3 -sol♭ 3

També s’anomena quarta abreujat 4a la quarta nota de l’escala respecte d’una nota donada La 4a J té cinc semitons do 3 -fa 3 , la 4a aug o tríton té sis semitons do 3 -fa♯ 3 , i la 4a dis en té quatre do♯ 3 -fa 3

A les Balears també han estat utilitzats els noms de buma i bruna

També s’anomena tercera abreujat 3a la tercera nota de l’escala respecte d’una nota donada La 3a M té 4 semitons do 3 -mi 3 , la 3a m té 3 semitons do 3 -mi♭ 3 , la 3a aug té 5 semitons do 3 -mi♯ 3 i la 3a dim té 2 semitons do♯ 3 -mi♭ 3

Quan es parla de l’interval de primera se sobreentén que es tracta de la 1a J, més sovint anomenat uníson, però també existeixen la 1a aug sol 3 -sol♯ 3 i la 1a dis sol 3 -sol♭ 3

També s’anomena segona abreujat 2a la segona nota de l’escala respecte d’una nota donada La 2a M té dos semitons do 3 -re 3 , la 2a m té un semitò do 3 -re♭ 3 , la 2a aug té tres semitons do 3 -re♯ 3 i la 2a dim no en té cap do♯3-re♭ 3

Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava a càrrec de…