Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
bombardó
Música
Instrument de vent-fusta, el membre més greu de la família de la bombarda.
També s’anomena contrabaix de bombarda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic La seva tessitura abraça des del fa -1 fins al mi 2 La seva grandària i els desavantatges tècnics —força nombrosos si es compara amb altres instruments més evolucionats com el baixó— feren que s’extingís gairebé del tot cap a la segona meitat del segle XVII
biwa

Biwa de quatre cordes
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument japonès de corda pinçada, de quatre o cinc cordes, molt semblant al pipa xinès del qual procedeix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec La caixa de ressonància és periforme, de poca fondària i amb dues obertures en forma de mitja lluna Es toca amb un gros plectre de fusta triangular, anomenat bachi
monotematisme
Música
Pràctica que basa una obra en un únic tema.
El terme s’utilitza principalment en el context de la forma sonata i s’aplica a aquelles obres en què el grup secundari presenta el mateix tema o una versió variada que iniciava el grup principal Aquesta pràctica, que s’identifica principalment amb J Haydn Simfonia ’Londres' , núm 104, I Allegro , tot i que també es pot trobar en altres autors WA Mozart, Trio en si , KV 502, I, no exclou que en el decurs del mateix grup secundari o bé en el grup conclusiu aparegui un nou material temàtic En aquest sentit, una sonata considerada monotemàtica no implica la presència exclusiva d’un únic…
roda
Música
Mecanisme d’excitació sonora d’alguns instruments de corda consistent en una peça circular que, en ser posada en moviment per l’instrumentista, frega d’una forma contínua les cordes posant-les en vibració.
S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l' organistrum , instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostella Es tracta d’un instrument de grans dimensions, tocat per dues persones, una de les…
bitematisme
Música
Presència, dins d’un mateix moviment, de dues entitats temàtiques diferenciades.
Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata , que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant
batuta
Música
Vareta de fusta emprada pels directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç i, conjuntament amb altres recursos tècnics, fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.
Actualment té uns 45 cm de llargària i sol pintar-se de blanc El seu ús s’ha anat generalitzant des del segle XIX
batent
Música
Peça sobre la qual recolzen els martells dels instruments cordòfons de teclat quan la tecla ha retornat al seu punt de repòs.
Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla
assai
Música
Adverbi que sovint acompanya certes indicacions de tempo -allegro assai, largo assai- per a indicar el superlatiu.
Tot i que en la seva accepció més corrent equival a ’molt', en alguns casos - Dictionaire de Brossard 1703, o Dictionary de Stainer i Barret final del segle XIX, entre d’altres- el terme agafa el significat de ’bastant', possiblement per influència del mot francès assez 'bastant'
arqueter
Música
Persona que construeix arcs per a instruments.
Normalment, per bé que no necessàriament, arqueters i lutiers treballen per separat, cadascú en la seva especialitat Entre els arqueters més cèlebres cal mencionar François Tourte, considerat el creador de l’arc modern, que perfeccionà el sistema de cargol per a tensar les cerres, i que establí les formes i mides definitives dels arcs de violí, viola i violoncel