Resultats de la cerca

També s’anomena sèptima o setena abreujat 7a la setena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 7a M té onze semitons do 3 -si 3 , la 7a m en té deu do 3 -si♭3, la 7a aug en té dotze do 3 -si♯ 3 i la 7a dis té nou semitons do♯ 3 -si♭ 3

També s’anomena segona abreujat 2a la segona nota de l’escala respecte d’una nota donada La 2a M té dos semitons do 3 -re 3 , la 2a m té un semitò do 3 -re♭ 3 , la 2a aug té tres semitons do 3 -re♯ 3 i la 2a dim no en té cap do♯3-re♭ 3

També s’anomena quarta abreujat 4a la quarta nota de l’escala respecte d’una nota donada La 4a J té cinc semitons do 3 -fa 3 , la 4a aug o tríton té sis semitons do 3 -fa♯ 3 , i la 4a dis en té quatre do♯ 3 -fa 3

També s’anomena sexta o sisena abreujat 6a la sisena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 6a M té nou semitons do 3 -la 3 , la 6a m en té vuit do 3 -la♭ 3 , la 6a aug en té deu do 3 -la♯ 3 i la 6a dis té set semitons do♯ 3 -la♭ 3

Absorbí el cante hondo de l’entorn familiar i vers els 15 anys anà a Madrid on, conegut com El Granaíno , freqüentà els locals de flamenc Debutà vers l’any 1964, any en què es feu professional i cantà a la Fira Mundial de Nova York L’any 1967 publicà el seu primer disc Cante Flamenco i aviat es convertí en un dels més destacats representants de la nova generació de cantaores , fidels a la tradició i alhora oberts a altres músiques, com ho proven les seves collaboracions amb Pat Metheny , Lagartija Nick, Sonic Youth, Pat Metheny, Ute Lemper i Khaled Interpretà també poemes, especialment de…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del…

Format a l'escola de música Toho Gakuen de Tòquio, amplià estudis amb Seiji Ozawa al Tanglewood Music Center EUA, on conegué Leonard Bernstein, que es convertí en el seu mentor El 1980 guanyà el premi Koussevitzky i el 1981 la Medalla d’Or Hans Haring en el concurs de direcció del Mozarteum de Salzburg Posteriorment ha estat titular de la Pennsylvania Erie Philharmonic 1991-95, de la Minnesota Orchestra 1995-2002, de l’Orquestra Simfònica NDR de Hannover des del 1998 i des del 2003 de l’Orquestra Filharmònica d’Osaka El 2005 debutà com a director a Bayreuth amb Tristany i Isolda Aquest…

Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte, Aurèlia , que fou…

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de Quaderns de cançons…

Estudià al Conservatori Vicenzo Bellini de Palerm, a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i al Mozarteum de Salzburg Fou en aquest centre de la ciutat austríaca on el 1948 guanyà el primer premi en un concurs de directors d’orquestra Des del començament, la seva trajectòria estigué lligada especialment a l’òpera Després de ser director musical a l’Òpera de Monterrey Mèxic, ho fou també al Concert Hall de Nova York el 1952 i en 1958-59 fou assistent de la Metropolitan Opera House Fou director musical de la Philadelphia Lyric Opera Company 1966-72 i director resident del repertori italià de la…